Carme Chacón ha posat la directa a la Moncloa i no deixarà que Catalunya (ni el PSC) li espatlli la jugada. Llesta com una guilla, prepara cada pas: aquesta setmana ha deixat clar que cada dia és “menys nacionalista”, per si algú encara creia en un miracle d'última hora veient com està el pati madrileny.
Madrid ·
Chacón es postula per ser una Zapatero 2.0 i per això té clar que ha de diluir la seva catalanitat al màxim. Fa temps que ha abandonat el destí dels 25 diputats del PSC al Congrés, que han optat ja per fer les reunions sense la cap de colla. De la patacada electoral a Catalunya i la necessitat de refundar el seu partit, també se n'ha ben desentès. La Carme? Ni hi és, ni l'esperen. Ella se sent com peix a l'aigua a l'ambient militar que li permet reafirmar, dia rere dia, el seu espanyolisme constitucional i la fidelitat a la bandera roja y gualda (la mateixa que, aquells que s'autoanomenen no nacionalistes, van plantificar al mig de la plaça de Colón: una bandera enorme, impúdica, agressiva).
La política d'Esplugues camina cap a la Moncloa i per això necessitarà l'aval del PSC, que el té de sobres, però sobretot guanyar-se la confiança d'un PSOE que s'està replegant de nou en el jacobinisme dels Fernández-Vara i dels Barreda de torn. És la recepta de sempre: quan el PP s'escapa a les enquestes, el socialisme espanyol abandona un cert federalisme per seguir les petjades de la dreta centralista. Per això, la ministra va recordant últimament que no és nacionalista, que és gran seguidora de la selecció espanyola i que Espanya està preparada perquè la governi una dona catalana. Tampoc mai ningú no la podrà acusar d'haver desgastat Zapatero amb l'Estatut. Durant aquella llarga batalla de Catalunya per pidolar una mínima dignitat, ella es va situar sempre al costat del president espanyol, a diferència de l'exministre Corbacho, que va ser la veu del govern al Consell de Ministres.
Falta un any per a les eleccions estatals, però Carme Chacón camina amb pas ferm i ja és la Carme d'Espanya. L'han acceptada com una dels seus. S'ha fet perdonar el catalanisme que, teòricament, defensa el seu partit a Catalunya. Madrid està encantat i ella també.
