El PP ha passat a l'ofensiva. Després que el mapa autonòmic es pintés gairebé tot de blau el dia 22 de maig, Mariano Rajoy ha ordenat aquesta setmana als seus barons que passin a l'atac, sense contemplacions, contra Zapatero i el nou líder socialista, Pérez Rubalcaba, atrinxerats a la Moncloa.
Madrid ·
Vol posar pressió al govern espanyol des del poder territorial. Sap que, probablement, la dreta també governarà a Andalusia l'any que ve i només li balla una peça: Catalunya. I espera falcar-la poc a poc. Un cop es formin els nous governs autonòmics, l'extremeny Guillermo Fernández Vara, el basc Patxi López i l'andalús José Antonio Griñán poden ser els tres únics presidents socialistes (i a Euskadi, amb el suport del PP). Això reforça –i molt– la pista d'enlairament de Rajoy cap a la Moncloa en aquests 10 mesos que falten per a les eleccions generals. Un exemple. A la reunió que s'ha fet aquesta setmana al ministeri de Sanitat hi han faltat la meitat de consellers, tots populars. Si aquest mateix boicot es produeix després de l'estiu, la ministra s'hauria pogut trobar asseguda només amb...tres persones! Una reunió de cafè, gairebé. Rajoy és conscient del poder immens que té a les mans i el vol fer jugar bé, sense deixar escapar els pocs territoris en que no governa però pot ser clau per formar majories. Heus aquí, Catalunya.
El líder del PP se centrarà a partir d'ara a mimar els seus al nostre país. Vindrà molt, s'hi esmerçarà a fons. El primer tastet aquest divendres al Cercle d'Economia de Sitges i president la junta directiva "regional" (sic) del PP català. Està convençut que la dreta espanyolista ha aconseguit, el 28-N i el 22-M, una centralitat a casa nostra, desconeguda fins ara. La possibilitat de governar a Badalona, de condicionar el govern de la capital catalana, o de ser segona força en municipis de l'àrea metropolitana li ha fet obrir uns ulls com unes taronges perquè el líder del PP sap que la seva victòria depèn dels resultats que faci a Catalunya. A més, ser una força decisiva per a l'estabilitat de CiU el fa ser optimista a l'hora de buscar aliats per desgastar el govern Zapatero en aquest tram final de la legislatura. No és d'estranyar que les alarmes s'encenguessin al cap d'Alfredo Pérez Rubalcaba i s'apressés a reunir-se amb Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida. S'hi juga molt aquí.
Rajoy creu que, com si fossin fitxes de dominó, Catalunya –per via indirecta– també caurà i serà essencial perquè pugui sortir victoriós als comicis del 2012. Veurem.
