A la nit electoral, al carrer Gènova, centenars de joves amb gomina, camisa de quadres i bufandes blau cel cridaven Viva España. Millor dit, llençaven contra la cara dels vianants les seves proclames nacionalistes espanyoles.
Madrid ·
Era gairebé una agressió verbal, una venjança per la victòria frustrada del 2004 que els cremava per dins. Diumenge es van sentir alliberats i van tornar a treure l'Aznar que molts d'ells, que tal vegada votaven per primera vegada, tenen interioritzat.
L'endemà, els barons i baronesses territorials del PP van anar a Madrid per assistir al Comitè Executiu del partit. Hi eren tots, inclòs l'expresident espanyol que des del 2003 no assisteix a aquest tipus de saraus. Només hi va faltar l'exministre franquista Manuel Farga, molt delicat de salut, que pràcticament ja només surt de casa per anar a missa, com expliquen fonts dels conservadors. Entre els que van passar a retre homenatge al president electe, Mariano Rajoy, hi havia la delegació catalana del PP, Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Fernández-Díaz.
A l'entrada era notòria una certa cara de pomes agres en el cas del candidat i un somriure menys desbocat del que acostuma a lluir la presidenta del PP a Catalunya. La sensació és que la processó anava per dins: s'havien imaginat que arribarien al carrer Gènova amb un resultat impressionant sota el braç, qui sap si havent fet el sorpasso a CiU, i es van haver de conformar amb uns escons que no assolien les expectatives ni de bon tros. Tot i això, Camacho va declarar a la premsa que el futur govern espanyol tindrà "perfil català". A la sortida, després de constatar que Rajoy no els havia amonestat, se'ls veia més relaxats i cofois.
Gairebé al mateix moment que Camacho i Fernández-Díaz enfilaven cap a Barcelona, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, feia públic que el futur executiu ni parlaria amb Amaiur (7 diputats) ni pensava obrir la porta al pacte fiscal (CiU 16 diputats; ERC, 3; ICV, 3 més). Heus aquí el "perfil català" que tindrà la nova estructura de la Moncloa.
Vistos els primers passos que fa Rajoy (en silenci, perquè resta amagat al despatx) la rastellera de preguntes és imparable: de què serveix un executiu amb presències catalana? Es pot parlar de "perfil català" sense cap adjectiu? És bo per als interessos nacionals que hi hagi polítics catalans inserits a la Moncloa? No és tot plegat una cortina de fum per tornar a un aznarisme 2.0, cuidant les formes? Quina ha de ser la resposta del catalanisme? Cal conformar-se o saltar la paret?
Ara que comença la desena legislatura, tal vegada és el moment de formular-se preguntes per buscar respostes.
