Sanchez-Camacho

Barcelona · Dels que proclamen l'España, una gran y libre amagats rere el paraigua de la crisi. Dels que fa una setmana, a Sevilla, han reciclat l'aznarisme sota pells de xai més dòcil. La senyora que vol ser la clau de la governabilitat a Catalunya és una d'aquesta tropa.

Hi ha un establishment català que, mesell, prova de fer creure als ciutadans de bona fe que Mariano Rajoy –i la seva lloctinent en el noeste peninsular– són moderats, centristes, que en el fons fan determinades coses perquè s'hi senten obligats però que, quan la tempesta econòmica escampi, es desviuran per corregir totes les injustícies històriques que el centralisme espanyol ha comès amb Catalunya. No ens enganyem: aquestlifting marianístic respon només a interessos empresarials. Ai la força de la Santa Aliança...

Alícia Sánchez-Camacho és el cavall de Troia perfecte per aquesta estratègia. Com se li va escapar a Cospedal, la número 2 del PP, aquesta senyora que tan bé es mou pel Parlament és el punt de cocció perfecte: ni tan passada de voltes com Alejo Vidal-Quadras, ni tan freda com Josep Piqué. Rajoy ha trobat el punt just per tenir entretinguda la mainada a casa nostra i, mentrestant, anar desplegant un programa de govern a Madrid que respon a l'ADN autèntic de l'espanyolisme més ranci: regressió lingüística, tisorades a l'autogovern, PHN 2.0, supressió del nou model de gestió d'El Prat, corredor central...

I aquí pau i després glòria: "No és el mateix, home...", diu la canterella benpensant. "Exagereu, ja veureu com al final..."; "Això del pacte fiscal sortirà, no caiguem en el pessimisme antropològic...", repeteixen les veus autoritzades. Per combatre aquests llocs comuns, una proposta: passeu-vos una setmana llegint diaris de Madrid o, millor encara, de les províncies de la Castella més profunda. Informeu-vos només a través de Telemadrid (si és que és possible conjugar aquest verb amb l'aparell propagandístic oficial de la Sra. Aguirre). I un cop fet l'exercici, reflexioneu: l'Alícia és part d'ells. I són els de sempre, senyor President. A Madrid ho saben –ho sabem–molt bé.