Són els mateixos. Han tornat. Els que un dia van formar part dels governs d'Aznar, el van aplaudir o animar han assumit aquesta setmana el pes de la responsabilitat del govern espanyol.
Madrid ·
El dia de la grossa han promès uns ministres (molt) conservadors que no van amb el lliri a la mà.
La defensora del poble, María Luisa Cava de Llano, eivissenca militant del PP es mirava satisfeta com Soraya Sáenz de Santamaría prenia possessió de la vicepresidència de l'executiu. La senyora que ha liderat moltes de les ofensives contra Catalunya vetllava de ben a prop la política que ara tindrà més poder a l'Espanya de Rajoy. Uns metres més enllà, somrients, el nou ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que fan mans i mànigues per fer-se perdonar la catalanitat i demostrar que estan, com qualsevol altre, al rovell de l'ou del neoespanyolisme instal·lat a la Moncloa. De fet, el fernandisme ha estat premiat amb un regal enverinat que recorda el dia que Joan Saura va acceptar la conselleria d'Interior de mans de José Montilla.
El nou equip només s'explica amb dues claus: fidelitat al líder i conservadorisme pur heretat de l'aznarisme
Fernández Díaz, que va ser governador civil (!), no té experiència a l'hora de gestionar les noves policies modernes, que treballen amb tecnologia qualificada, que s'ha d'entendre i col·laborar amb altres cossos de seguretat de l'Estat. Un ministre, cofoi per la responsabilitat i agraït al seu cap –que li premia la lleialtat– però que tindrà reptes dificilíssims que requeriran molta delicades, com gestionar el nou escenari basc després del cessament de la lluita armada d'ETA.
El nou equip governamental espanyol només s'explica amb dues claus: fidelitat al líder i conservadorisme pur heretat de l'aznarisme. Tots els nous ministres són d'una confiança de pedra picada del president (li han fet costat quan volien moure-li la cadira el 2008). Alguns, com Arias Cañete (el del PHN "por cojones", Ana Pastor, Ana Mato (amb un exmarit esquitxat pel cas Gürtel), Pedro Morenés (exnúmero 2 de Mayor Oreja) van estar a la primera línia durant els anys de la majoria absoluta de l'aznarato. Altres, com Santamaría, molt més joves, el van aplaudir quan trencava tots els ponts, dins i fora de l'Estat. D'altres, més vells, com García-Margallo, van mirar cap a una altra banda.
Ara, de nou, es retroben per dirigir l'Estat i amb una crisi de cavall que esdevé el pretext perfecte per posar de nou l'harmonització autonòmica a tota màquina. La defensora del poble (espanyol) s'ho mira i deu pensar: "Un bon regal de Nadal pels perifèrics".
