Carmen Chacón –la lletra n se la va afegir ella quan volia liderar el PSOE– està entregada a la causa de salvar dels seus propis errors el règim socialista d'Andalusia. Aquesta setmana s'ha abocat a demanar el vot per José Antonio Griñán –ella li diu Pepe– avisant els andalusos que si no ho fan els cauran a sobre totes les plagues de la dreta, hagudes i per haver.
Madrid ·
Per què ho fa? No hi ha un únic motiu. D'entrada, Chacón se sent en deute amb el candidat socialista que li va fer costat al 38è congrés, quan la política d'Esplugues es veia amb prou forces de derrotar l'aparell de Ferraz.
El sector Griñán la va ajudar no pas perquè tingués una fe cega en ella, sinó per enfonsar a la misèria política Manuel Chaves, abans company de fatigues i ara enemic aferrissat dels griñanistes dins del partit. Però aquest no és el principal impuls que mou Chacón a repartir fulletons pels poblets d'Almeria i Sevilla, amb un ressò mediàtic escàs. L'exministra de la Guerra ja no està de moda.
Chacón voldria ser andalusa per poder ser espanyola sense complexos, sense haver d'escoltar la cantarella d'uns compatriotes que reivindiquen el dret a decidir
Ho fa perquè se sent profundament espanyola. Per si en quedava algun dubte, aquesta setmana s'ha vist que per ella ser del PSC és un peatge per poder ser acceptada pels del clan de la tortilla, els veterans de l'esquerra espanyola més jacobina, els seus referents veritables. O és que algú ha oblidat l'article que va signar amb Felipe després de la sentència del TC contra l'Estatut dient que tampoc n'hi havia per tant?
Chacón voldria ser andalusa per poder ser espanyola sense complexos, sense haver d'escoltar constantment la cantarella d'uns compatriotes que –vés quins vicis més estranys– reivindiquen el dret a decidir el seu futur. Com tots els pobles del món. Chacón, diputada per Barcelona!, s'ha passejat aquesta setmana per Andalusia fent-se perdonar la catalanitat, aparcant el discurs federalista en un calaix i carregant contra les polítiques de la Generalitat. De veritat pensa la senyora Chacón que Javier Arenas és igual que Artur Mas? Si és així, per què no diuen els seus companys de partit al Parlament?
Finalment, la implicació a la campanya per les eleccions de diumenge té una altra explicació, gairebé freudiana: s'està buscant políticament. Que ningú descarti que, un cop s'adoni que no té lloc a on voldria, al socialisme espanyol, acabi buscant refugi a Catalunya, encara que sigui amb una pinça al nas. Ja se sap que per l'espanyolisme, de dretes i d'esquerres, el nostre país només és una mena de colònia per fer el salt a la metropoli quan sigui possible. Mentrestant, es deixa estimar pel sud d'Espanya, a veure si la fan andalusa de l'any, l'únic premi a què pot aspirar un cop ho ha perdut tot.
