Gosarà Francisco Camps crear un nou partit polític? Això mateix hauria transmès a la direcció estatal del PP ara fa dues setmanes, quan el Tribunal Suprem espanyol va reobrir l'anomenat 'cas dels vestits' i va posar el president valencià, literalment, entre l'espasa i la paret. Mariano Rajoy, a qui Camps va donar tot el seu suport durant els mesos difícils que va passar després dels comicis espanyols del 2008, de segur que es va quedar ben glaçat en escoltar com qui temps enrere era el seu baró rampant ara resultava que no sols se li enfilava a les barbes, sinó que fins i tot el trepitjava de valent. Camps, que la setmana passada responia a l'oposició a les Corts que ells s'aferren al codi penal mentre ell s'embolcalla de la senyera per defensar-se de les maltempsades de la justícia, pensa dins seu que si optara a renovar el càrrec des d'una altra formació, un partit de nou encuny, potser fins i tot guanyaria, o com a mínim faria que el PP perdera la seua majoria absoluta; en el pitjor (o millor, segons es mire) dels casos, Camps per lliure seria capaç, o això creu, de fer que els socialistes guanyaren en vot els populars. Una autèntica quimera de cap altra manera, sens dubte.
El ben cert, però, és que els aires de grandesa de Camps, les seues amenaces a l'aire, queden empetitides quan hom analitza les darreres enquestes i sondatges d'opinió que circulen pel País Valencià. Els conservadors es mantindrien al poder, ampliaren encara més la seua majoria absoluta abassegadora, encara que, això sí, el PP perdria paperetes pel camí, paperetes que anirien a raure a l'abstenció. Un camp, el de l'abstenció, on també passarien a viure molts electors que darrerament han fet costat el PSPV-PSOE. Fet i fet, la distància entre populars i socialistes s'ampliaria als 20-24 punts, entre dos i sis més dels 18 que van separar-los el 2007, tot just el doble dels onze que hi van haver el 2003.
la imatge del president ha caigut com un meteorit
Els estudis d'opinió indiquen, en tot cas, una pèrdua d'imatge considerable, de Francisco Camps. El conjunt de la ciutadania el suspèn, i la meitat dels seus votants entenen que seria preceptiu un relleu al capdavant del Consell. Fins i tot diaris que fins ara li eren ben proclius, com ara 'El Mundo' i 'Abc', comencen a deixar anar opinions contràries a la seua continuïtat. Saben que l'èxit del PP al País Valencià (i a l'estat espanyol) és garantit, i per tant no cal mantenir al càrrec un polític que, com a molt, és un cadàver a la sala d'autòpsies. A l'enquesta que aquesta setmana ha publicat el diari 'El Mundo', Camps tan sols aconsegueix superar de vuit centèsimes la comunista Marga Sanz, la previsible candidata d'Esquerra Unida del País Valencià a les properes eleccions valencianes. Val a dir que l'índex de coneixença de l'un i de l'altra són diametralment oposats, però això no obsta perquè quede clar que la imatge del president ha caigut com un meteorit.
Comptat i debatut, és plausible que a la direcció estatal del PP, i també a alguna seu provincial valenciana del partit de la gavina, es plantegen seriosament de substituir una persona que, com més va, la diu més grossa i demostra tenir els peus enllà de la terra. Si aquest escenari es materialitzara en una retirada forçada de Camps, el panorama quedaria expedit perquè aquest, ressentit i potser acompanyat d'una bona colla, decidiria d'iniciar un camí en solitari, al marge del PP. Ara bé, hi ha prou aigua a la piscina?
Camps podria presentar-se com el salvador de les essències valencianistes i recuperar una part del vot perdut pel regionalisme
Camps s'ha fet un fart de dir que només ell i el seu partit representen els interessos dels valencians, ha rescabalat el discurs victimista envers Madrid i ha fet una ratlla ben visible allà per on passa el riu Senia, que és la ratlla que delimita qui és bo i qui és dolent: persecució de TV3 i Catalunya Ràdio, acusacions d'"anschluss" al govern català, d'insolidaritat pel no al transvasament de l'Ebre, d'independentistes per l'Estatut aprovat amb els vots dels socialistes... Ha recuperat, en definitiva, el discurs que tants bons rèdits li va donar a la Unió Valenciana de Vicente González Lizondo, formació que avui va a la deriva, amb unes poquetes desenes de regidors i un percentatge de vot pels volts de l'1%. Una situació que encara s'agreuja més en el cas de la més extremista Coalició Valenciana (CV), organització liderada per l'ultradretà Juan García Sentandreu (amb l'ajut de destacats empresaris valencians) que ha fet de l'oposició a Catalunya el seu 'modus vivendi'. CV encara compta menys regidors que no Unió Valenciana i un suport a l'urna autonòmica més reduït.
La sola presència de Camps i d'alguns caps visibles més del PP faria que aquesta hipotètica formació poguera superar el 5% autonòmic. Camps podria presentar-se com el salvador de les essències valencianistes i recuperar una part del vot perdut pel regionalisme. Voldria esdevenir, ras i curt, una mena de Partit Aragonès Regionalista (PAR), una Unitat del Poble Lleonès (UPL) o, per què no, un 'remake' de l'extinta Coalició Galega (CG) o de l'actual Coalició Canària, que aixopluga diverses formacions de caire regional. En el cas de CG, fins i tot va condicionar els governs conservadors a Galícia, apostant al seu dia pel socialista Xerardo González Laxe; en el de Canàries, sobradament coneguda és la seua preponderància al mapa polític de l'arxipèlag. s altament improbable que un teòric Camps escindit del PP pactara amb els socialistes (i amb alguna altra formació de l'esquerra) el desatllotjament dels populars, però ben bé podria ser que no aportara els vots suficients perquè hi continuara el PP. L'esquerra podria governar en minoria i anar fent, amb l'aquiescència de Camps.
L'escenari és del tot improbable i segurament mai no s'esdevindrà, però la seua sola pronúncia per part de Camps fa tremolar les cames d'un Rajoy poruc que no contempla de perdre el seu feu més acaronat, conjuntament amb Madrid.
