Pot semblar una ironia, però no ho és tant. Les comarques alacantines són la quarta font de vots més important de tots els comicis que se celebren a Euskadi. Hi viuen el 40% dels bascos residents fora d'Euskadi que estan inscrits al cens basc, vora 10.000 persones. Principalment a Benidorm, però no sols, els diversos partits fan mans i mànigues per capturar vots amb vista als comicis de l'1 de març, quan es decidirà la continuïtat o no de Juan José Ibarretxe al cap de la 'lehendakaritza'.
Fa sis anys que el PNB disposa d'un 'batzokia' a la capital turística del País Valencià, prova inequívoca del pes que la comunitat basca té a Benidorm. Ben a prop, per cert, d'una botiga oficial del FC Barcelona, un comerç que no és possible de visitar, sense anar més lluny, a la populosa ciutat de València. Tot plegat parla del cosmopolitisme de la ciutat de la Marina Baixa, que està estructurada en barris, com passa a les principals ciutats del planeta... Hi ha la zona escandinava, el barri anglès, l'àrea amb majoria d'holandesos, i, com si no, una sèrie de carrers que recorden al barri vell de Sant Sebastià. En efecte, és ple de bars que ofereixen 'pintxos' i tenen els seus cartells amb la grafia tradicional basca.
En un d'aquests locals d'oci va fer campanya aquest dimarts, 3 de febrer, el candidat socialista a la presidència, Patxi López. Acompanyat d'una altra basca de naixement i benidormera d'adopció, la secretària d'Organització Leire Pajín, van mirar de captivar el vot dels bascos que s'han estimat més viure a tocar no sols de la mar, sinó també del sol i d'un bon microclima. En general, però, l'electorat basc que resideix a Benidorm simpatitza amb els 'jetzales', com ho demostra la notable afluència que sempre presenta el 'batzokia' en qüestió i l'enorme quantitat de vot per correu que tramiten cada vegada que hi ha una cita amb les urnes, i això sense que siga necessària la presència del 'lehendakari', que no és un habitual de les precampanyes 'alacantines'. La burgesia basca resident a Benidorm en té prou, per aplegar un bon feix de vots d'aquestes contrades.
Els que sí que no fallen mai amb la seua cita amb l'emigració és el PP. Com anys enrere van fer tant Karlos Iturgaiz com María San Gil, enguany ha estat Antonio Basagoiti qui s'ha acostat a la Marina per tal de transmetre el missatge 'pop' que ara preconitza el PP basc. Si el resultat que esperen els populars no és gaire afalagador, el cert és que a la circumscripció d'Alacant obtindran un nombre no gens negligible de suports, els que en bona mesura els arriben de persones que s'han estimat més marxar del País Basc per motius polítics. La relació entre els immigrats bascos no és dolenta a Benidorm, però. s usual veure'ls junts quan juga l'Athletic Club per la televisió, i sovintegen contínuament els bars de gastronomia pròpia. En tot cas, per bé que n'hi ha que no sols hi han fixat la seua residència, sinó també s'hi han censat, la gran majoria mantenen el seu dret a vot a les circumscripcions basques.
La població basca repartida per les comarques alacantines és predominant a Benidorm, però també abunden a poblacions com ara Torrevella i Santa Pola, més al sud que no la Marina Baixa i també més desapercebuda. Sobretot a Torrevella, on l'enorme creixement demogràfic (en menys de 20 anys ha passat de tenir 20.000 habitants a tenir-ne 100.000) es deu, principalment, a la notable presència de famílies de l'est d'Europa. En aquest indret també hi ha fet cap Antonio Basagoiti, que ha obert, com ha fet a Benidorm i en tots dos casos acompanyat del president valencià, Francisco Camps, una seu electoral amb l'objectiu de recollir el màxim nombre de vots per correu possible.
Patxi López, de la seua banda, va aprofitar la visita amb Pajín a Benidorm per tal d'inaugurar una altra seu electoral, que de moment no es preveu tinga la continuïtat de la del PNB, oberta qualsevol dia de l'any. En el cas dels dos partits d'àmbit estatal, doncs, la presència a les capitals turístiques valencianes es limita a les èpoques de precampanya electoral.
L'1 de març, per tant, vora 10.000 ciutadans bascos que habiten al País Valencià hauran tingut l'ocasió de participar, una vegada més, als seus comicis, des de la distància. No tenen el pes de l'emigració gallega, difícilment faran capgirar el sentit del resultat final, però no per això tenen menys interès per tots aquells partits que aspiren a dirigir el rumb del País Basc a partir de la primavera.
