La moció de censura que el proper 22 de setembre tindrà lloc a Benidorm resumeix l'estat en què viu la política valenciana, alteradíssima des que va esclatar l'anomenat 'cas Gürtel' i que ja molt abans, a causa de les peculiaritats de la mateixa, feia entreveure
que un episodi com el de la moció tindria el desenvolupament que, fil per randa, està tenint.
El PP, absolutament hegemònic al País Valencià, apareix com a víctima d'un procés que, en realitat, ha fet servir a tot de municipis de la contornada per tal de recuperar els governs que va perdre el maig del 2007: Dénia (amb un trànsfuga socialista), Vall de Laguar (amb un trànsfuga d'Esquerra), la Vila Joiosa (amb un trànsfuga d'un grup independent) i Calp (on el PP va fer alcalde l'únic regidor del Bloc que aprovava la moció contra el govern PSPV-Bloc que governava el municipi).
Tots ells són municipis propers a Benidorm, on l'especulació urbanística també ha estat important i on s'ha "pervertit la voluntat popular", segons el diccionari emprat pels polítics. El cas de Benidorm, doncs, no és nou ni tan sols a Benidorm, on el 1991 un jove Eduardo Zaplana va obrir-se pas al món de la política gràcies a una regidora trànsfuga a què va fer tot de prebendes i que ha treballat a l'Ajuntament fins ara, quan només li queden uns pocs dies com a assessora. El seu marit també va ser convenientment col·locat, en el seu cas al patronat de bombers municipal, controlat pels zaplanistes. Del 'marujazo', però, no es recorda ni tan sols un Mariano Rajoy que va anar a Benidorm aquell 1991 a celebrar 'in situ' la presa del govern municipal.
Al PSPV-PSOE, però, no estan per gaires festes. El seu secretari general, Jorge Alarte, va accedir al càrrec gràcies al suport del grup encapçalat per Leire Pajín, que ara fa un any acabava d'accedir a la secretaria d'organització federal. Era l'home de Ferraz, i de fet encara ho és (com a mínim, el de José Blanco), per bé que la relació amb Pajín filla s'ha deteriorat força. Tant, de fet, que la direcció provincial alacantina, controlada per aquesta i favorable a la moció benidormí (com Leire, només que aquesta ho deia en cercles estrets), ha insinuat que caldrà celebrar primàries per escollir el candidat a la Generalitat del 2011, atesa la feblesa d'Alarte.
Evidentment, la decisió no ha agradat gens l'alaquaser, que malgrat tot s'ha mantingut ferm en la seua posició anti-moció. Ho tenia clar, l'exalcalde: cal respectar no sols el pacte antitransfuguisme signat amb el PP (i que aquest no respecta en absolut), sinó també l'ètica a la política. Amb ètica o sense, però, l'episodi de Benidorm és el primer colp seriós, si exceptuem la desfeta electoral de les europees del juny passat, a què s'enfronta un Alarte que haurà de cercar noves complicitats en el lermisme, si és que vol continuar tenint pau al si del partit.
Per Pajín filla no ha estat un plat de bon gust trobar-se sa mare, número dos a la llista socialista municipal del 2007, a la plana dels principals diaris estatals. Tampoc, és clar, escoltar com el pare (que treballa a la delegació del govern espanyol a Alacant) li deia que calia tirar endavant la moció. Tots tres (pare, mare i filla) fa dècades que resideixen a la capital de la Costa Blanca i són plenament conscients de la necessitat de tornar-li la jugada al PP, ni que siga per orgull. Des d'aquell llunyà el 1991, que el PP governa amb majoria absoluta Benidorm.
Qui s'ho mira amb gràcia tot plegat és Eduardo Zaplana, contrari a l'alcalde que és a punt d'abandonar el càrrec per haver inclòs un 'estrany' a la llista del 2007, un estrany independent que ha acabat petant el govern local i que va accedir a la candidatura pels temors de Manuel Pérez Fenoll, campsista de pro que accedí al càrrec arran de la mort de l'antic alcalde zaplanista (Vicent Pérez Devesa), a no revalidar la majoria absoluta. Zaplana, que a través dels seus fidels (i en contra de la seua ex-família) controla de ben poc l'agrupació municipal (Gema Amor n'és la presidenta), de segur que s'estima més els tretze trànsfugues que no el PP de Pérez Fenoll, a l'alcaldia. D'això, curiosament, ningú no en parla.
