La Generalitat Valenciana sembla un club esportiu. En plena crisi econòmica, una situació ben complexa que en el cas valencià s'agreuja a causa del peculiar model de creixement autòcton, el govern de Francisco Camps ha decidit no reparar esforços a l'hora d'ajudar el foment de l'activitat esportiva.
En concret, el foment de l'activitat esportiva d'elit, que és la prioritzada pel Consell si atenem les darreres apostes en aquest sentit. Després de dos anys vantant-se del gran negoci econòmic que significava la fórmula 1 pels carrers de València -"zero euros d'inversió pública, milions d'euros per a la ciutat"-, Camps acaba d'anunciar que l'administració autonòmica abonarà els 90 milions de canon que exigeix Formula One Management, propietat del magnat de tot aquest circ, el britànic Bernie Ecclestone, per tal que València continue acollint una cursa anual fins el 2014.
En principi, havia de ser Valmor, l'empresa creada a l'efecte per persones lligades al món de l'esport i també al PP (l'ex-pilot de motos Jorge Martínez "Aspar", l'ex-pilot de fórmula 1 i propietari d'una escuderia Adrián Campos, el president del Vila-real CF alhora que de Pamesa Cerámica, Fernando Roig, a més de Bancaixa), que havia d'abonar el canon corresponent. Ells, al seu torn, gestionarien la venda d'entrades i la preparació del circuit, que havia de molestar al mínim possible els veïns del cap i casal. Al remat, però, potser perquè, de negoci, no n'hi ha per a tant, Valmor se n'ha desmarcat.
L'excusa de la Generalitat és que tot plegat genera una injecció de 400 milions d'euros a les arques de la ciutat (hotels, restaurants, visites turístiques...). En realitat, el darrer any amb prou feines si s'han venut el 80% de les entrades (la majoria d'elles, per cert, les que tan sols donaven accés al dia de la cursa, no pas als quatre que dura tot el sarau), molt per sota del ple a vessar de l'any passat, quan, a més, hi havia a la venda un 40% més d'entrades. La mala visibilitat del circuit urbà i l'enorme xafogor que s'hi respirava, però, va fer que molts no hi repetiren enguany. Els hotels de la ciutat, el cap de setmana del 21 al 23 d'agost, no han penjat el cartell de "no queden habitacions".
Per bé que la Generalitat sempre ha negat qualsevol inversió en la prova automobilísitca, el curs passat ja va destinar més de 63 milions a la construcció de l'anomenat Valencia Street Circuit, que aquest és el seu nom oficial, el que hi han posat les autoritats valencianes. Del canon, en tot cas, no se'n feien responsables. Passa que aquest és molt elevat per la rendibilitat que se'n pot obtenir i que Valmor ha proposat a la Generalitat d'assumir-lo. Aquesta, sense cap problema, hi ha dit que sí. En ple mes d'agost, val a dir-ho, quan molts dels ciutadans estan de vacances i no se n'assabenten. Qui fins ara era l'interlocutor del govern valencià en aquest tema, Vicente Rambla, ha argumentat que la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments propers al circuit de Montmeló també abonen una part del canon que exigeix Formula One Management. No el 100%, però, i no després d'haver garantit que el gran esdeveniment en qüestió no generaria cap despesa pública. No acaben ací, de tota manera, les "inversions esportives" del Consell.
El pèssim moment que travessa el València CF ha fet que la Generalitat s'hi capfique. L'ampliació de capital de 90 milions d'euros (també, 90 milions) que requeria el club de futbol per tal de sobreviure tan sols va cobrir-se en un percentatge mínim: 16 milions d'euros, molt repartit, això sí, entre la massa social valencianista. Per tal d'evitar un cas com el de Dalport (societat inversora uruguaiana que va adquirir un paquet important d'antics accionistes i que havia de fer-se amb el 51% del club a través de l'ampliació), el Consell ha avalat un crèdit de la Fundació València Club de Futbol, que serà ara la nova propietària de l'equip. L'entitat sense ànim de lucre compra ara totes les accions que no s'han adquirit a la primera fase de l'ampliació (els 74 milions d'euros restants) i es comprometen a vendre-les a empresaris valencians de solvència sobrada. En cas que l'empresariat oriünd no s'hi implique, seria la Generalitat qui es faria càrrec del club.
Una ajuda sense contemplacions a Bancaixa, entitat creditícia pública a qui el València CF deu més de 200 milions d'euros. No debades, l'actual president del club de Mestalla, Manuel Llorente, és qui ha decidit Bancaixa que encapçale l'entitat, després del fracàs que han representat les gestions de Juan Soler i Vicent Soriano, tots dos ben relacionats per una Generalitat i un Ajuntament que han mirat de controlar el València a través de les seues mans. Ara, directament, serà la Generalitat qui tindrà la darrera paraula sobre el club. L'aval de la Generalitat depassa el límit que permet la llei de pressupostos del 2009 per a l'asministració pública, ja que "no poden superar-se els 70 milions de volum viu". Camps i els seus es beneficien de l'enorme suport amb què compta el València a moltes comarques, cosa que fa políticament incorrecte de criticar la despesa pública en una societat anònima esportiva. "Sense l'ajuda de la Generalitat i de Bancaixa, avui seríem a la segona divisió B", ha agraït el president Llorente.
Fet i fet, fins i tot el PSPV-PSOE ha aprofitat l'avinentesa per anunciar que analitza una retirada immediata del recurs que va presentar contra la requalificació del Mestalla, requalificació que sempre ha titllat de "pelotazo" i que ara podria validar a fi de despertar simpaties entre la ciutadania. Igualment, els socialistes no han malparlat dels 90 milions que la Generalitat destinaran a la fórmula 1, ni que el PP haja passat dos anys assegurant que tot plegat no costava ni un euro als valencians.
