València · El conseller ha fet públic que la Generalitat Valenciana assumirà el model educatiu ja implantat a Galícia, en què l'ensenyament trilingüe evita l'ús ple de la llengua pròpia com a vehicular.

No és cap dada nova, atès que figurava al programa conservador i que Font de Mora mateix (el conseller més contestat de la història democràtica valenciana, a molta distància del següent) ja ho havia explicitat durant la legisltura passada. El fet novedós és que l'esborrany del futur decret d'ensenyament trilingüe s'haja presentat abans i tot de ser investit Camps, abans i tot de confirmar-se que, en efecte, el Partit Popular governarà per cinquena vegada consecutiva els valencians i les valencianes, inclosos els menors d'edat, que és a qui va adreçada aquesta mesura revolucionària.

Les revolucions del PPCV, però, acostumen a ser involucions i solen afectar els sectors més desafavorits, ja siga des del punt de vista econòmic o en el vessant nacional. En aquest cas, les víctimes són les famílies que han optat per matricular els seus fills en llengua no castellana als centres públics i concertats del país. Compte, perquè, si no hi ha canvis d'última hora, la normativa que s'aplicarà pròximament ateny fins i tot els centres que practiquen la immersió en català, la majoria d'ells del model mixte privat-públic.

L'objectiu dels populars valencians és encetar aquest nou sistema al curs 2012-2013, tot aplicant un període d'adaptació de cinc anys. En acabar aquest temps, el 33% de les assignatures s'impartirien en català, un altre 33% en castellà i el 33% restant en anglès o la llengua que esculla cada centre, que ho haurà de tenir en compte a l'hora de preparar el seu professorat. El conseller en funcions Font de Mora s'ha afanyat a assegurar que aquest 33% en un idioma no oficial serà voluntari i que cada col·legi i institut determinarà si en fa cas o no. A més, ha explicitat que les matèries que s'impartirien en anglès o l'idioma que fóra serien educació física, plàstica i música, principalment. És a dir, aquelles assignatures menys importants al currículum.

Siga com siga, el ben cert és que la mesura permetrà la Generalitat d'exterminar les línies en català (popularment conegudes com a línies en valencià), que en molts casos avui dia ni tan sols no es respecta de manera fidel i que suposarà la modificació de la llei d'ús i ensenyament del valencià, aprovada l'any 1983, sota el govern del socialista Joan Lerma i sense cap vot en contra, ni tan sols els de l'antiga AP.

No ha començat encara la vuitena legislatura valenciana, doncs, i ja tenim protestes al carrer. Dijous vinent, 9 de juny, s'han convocat concentracions a les tres capitals de cada demarcació provincial, çò és, a València (a la plaça de la Mare de Déu), a Alacant (al carrer de Carratalà, 47) i a Castelló de la Plana (a la coneguda com a Casa dels Caragols, ubicada al carrer Major, número 78).

Les males llengües apunten l'ascens de la Coalició Compromís (que s'ha enfilat al 7% a tot el país i per sobre del 9% a la circumscripció provincial de València i al cap i casal mateix) com el motiu clau d'aquest anunci precipitat. O això o que Font de Mora, com ja ha quedat dit, diga adéu de la manera més sonora possible. Les imatges del conseller cap per avall, com el famós quadre del monarca Felip Vè que penja del museu de la ciutat de Xàtiva, han estat una constant els darrers anys, i en un cas van menar, directament, a la suspensió d'ocupació i feina d'un director d'institut.

El cinisme i la ironia barata del conseller del ram l'han conduït a pronunciar afirmacions tan provocadores com que a partir del curs 12-13, quan s'aplique al País Valencià el model ja implantat a Galícia, molts més alumnes rebran l'ensenyament en llengua catalana. Tant l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com el Consell Valencià de Cultura (òrgans, tots dos, integrats per membres designats pels diversos partits) i totes les formacions polítiques progressistes han eixit al pas de la mesura patrocinada per un Font de Mora que a partir del julol ben probablement serà president de les Corts o portaveu del PP a la cambra. La decisió, però, és dada i beneïda, absolutament compartida per Camps i pel conseller que vinga, que –atenció, també ací– podria ser el polèmic Rafael Blasco, que ha passat del FRAP al PP i que ha estat conseller amb tots els presidents de la Generalitat, tant del PSPV-PSOE com del PPCV.

La societat civil, de la seua banda, carrega piles amb vista a una altra batalla que amenaça ser llarga. No sols ho fa Acció Cultural o la Societat Coral el Micalet, sinó molt especialment, com si no, Escola Valenciana, que a les seues Trobades anuals aplega un total de 200.000 xiquets en favor de la llengua a les escoles. Un clam que, ara més que mai, esdevé fonamental.