El filòsof Josep Maria Terricabras ha recordat que el 21 de febrer passat es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua pròpia i ha defensat la utilitat de la diversitat lingüística: "És convenient de preservar. Perquè cada vegada que es perd una llengua [...] es perd una comunitat, [...]  una manera singular de mirar cap al món i de parlar-ne, una manera de parlar, una manera d'entendre's els parlants a si mateixos".

A l'article La llengua i la nació Terricabras hi ha dit que la pèrdua d'una llengua "no és –encara que de vegades es digui– semblant" a la pèrdua d'una espècie vegetal o animal, "sinó que és molt més: de fet, és la pèrdua d'un univers" i ha sentenciat que "no hi pot haver autèntica llibertat d'expressió si no existeix la possibilitat d'expressar-se en la llengua pròpia". "Repetim-ho tantes vegades com calgui ─ha insistit─: una llengua no és només un mitjà de comunicació. [...] Cada llengua té particularitats insubstituïbles, que cada llengua [...] és també el medi en el qual viuen, creixen i s'alimenten espiritualment els ciutadans".

L'autor de l'article ha defensat que "cada agressió" a la llengua és vista per nosaltres "com una agressió a la nació" perquè la nació "no és una entitat jurídica sinó una realitat històrica i emocional": "Es pertany a la nació tant per naixement com per adopció. [...] Si tots els pobles del món defensen la seva llengua, Catalunya també ho fa. I ho ha de fer avui amb la mateixa dignitat i força amb què ho ha fet sempre".