S'acosten les eleccions valencianes -segurament, les més renyides de tota la història- i és aquest un bon moment per copsar la situació del blaverisme, un fenomen, ben mirat, acotat a les comarques de l'Horta i de la Ribera -l'Alta i la Baixa-. Un fenomen, també, que ha anat clarament en decliu, poc després de fer el cim, al 1991, amb 8 regidors dels 33 que integren l'Ajuntament de València, i al 1995, quan els diputats de la formació regionalista van possibilitar que el popular Eduardo Zaplana accedira a la presidència de la Generalitat... amb la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com a premi. Fet i fet, el blaverisme partidista ha mutat, amb el pas dels anys.
D'aquella Unió Valenciana de Vicente González Lizondo a la d'ara hi ha hagut força canvis. El fill del fundador de la formació és un ariet important, però la línia la marca José Manuel Miralles, president d'UV des de fa vuit mesos, quan la penúltima crisi d'aquest partit va acabar amb noves escissions i un partit decididament apassionat per captar vot centrista.
I és que a la dreta d'UV, tant ideològicament com identitària, hi ha sorgit una formació de caire clarament extremista, fins i tot més que no aquella UV de Lizondo: el seu nom és Coalició Valenciana, i el seu líder, Juan García Sentandreu -que aspirarà a l'alcaldia del cap i casal, on realment CV té dipositades moltes esperances-, és una persona històrica dins de l'extrema dreta valenciana, ara espanyolista, ara valencianista, des dels temps en què militava a la molt conservadora Alternativa Universitària. En aquells temps, els dels anys vuitanta, l'avui alcaldable es mostrava orgullós del seu tarannà ferm, del seu posat feixistoide, i, també, de les baralles que, en més d'una ocasió, va mantenir amb gent del tot oposada ideològicament.
El PP, però, ha après la lliçó que magistralment va dictar Zaplana, que va fagocitar UV i va reduir el regionalisme a les cendres. Un 3% de vot, però, va ser capaç d’atraure encara, al 2003, el partit que ara dirigeix Miralles. L'efecte de CV és encara un dubte, si bé queda clar que el discurs clarament frontista, molt agressiu, de segur que l'allunyarà de votants potencials de dreta. Així, el president valencià, Francesc Camps, resa perquè entre UV i CV no superen aquell 3% de fa quatre anys, malgrat el qual, però, el PP va fer-se amb la majoria absoluta a les Corts.
En aquest sentit, i donat que la disputa es preveu més acarnissada que mai, s'inscriuria l'intent -negat a UV- d'integrar aspirants a diputats d'UV sota l'aixopluc del PP. És clar que CV no és seduïble -Camps ha titllat aquesta formació de “parafeixista”-, però a la seu dels populars encara pensen que sí podrien engolir-se, abans dels comicis, UV. La veritat, en tot cas, és que, de fuites al PP, UV ja n'ha patit un munt, i moltes d'elles a través de partits “trampolí”. La rivalitat amb el PP és un fet, i les possibilitats de teixir una candidatura conjunta són improbables.
Regidors d'UV, sobretot els més viscerals, darrerament també estan rebent ofertes per tal de passar a formar part del projecte de CV. Fa uns mesos, fins i tot, el propi Sentandreu va acudir al notari a fi de proposar un pacte preelectoral amb UV, un acord que aquests van rebutjar, ja que únicament l'entenien com un intent d'absorció per part dels extremistes. Coalició Valenciana compta amb una cobertura econòmica important, tan important com enigmàtica, tot i que els rumors corren en totes direccions: Els zaplanistes? Empresaris enfadats amb Camps? Els socialistes? Siga com siga, són molts els milers d'euros que CV porta invertits als últims dos anys.
A la direcció d'UV, doncs, opten per marcar distància amb CV, i ara promulguen una equidistància entre PP i PSOE que no és sinó fictícia: a les eleccions estatals del 2004, a les quals no va presentar-se UV, els electors tradicionals dels regionalistes van decantar-se, de manera aclaparadorament majoritària, pel PP.
Al carrer, mentrestant, ha reviscolat l'activisme blaver, el popularment conegut com a 'kale barraca'. Les agressions a la llibreria Tres i Quatre, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o, encara més habitualment, a dependències de la Universitat de València -inclosa, també, la llibreria- han anat en augment d'uns mesos ençà. L'actitud de l'Ajuntament de València i de la Generalitat ha estat de deixadesa, i tampoc no hi ha hagut una investigació a fons de la policia, malgrat les nombroses crides fetes des dels sectors agredits.
Tot plegat coincideix, o n'és conseqüència directa, de la campanya electoral més emocionant de la història democràtica valenciana, amb un PP que vol instaurar-se al poder i una alternativa multipartita -l'eix de la qual és el PSPV-PSOE, a l'esquerra del qual se situen, en una pinya, nacionalistes, ecologistes i la igualment variada Esquerra Unida-. Si al 2004, quan UV no va fer acte de presència als col·legis electorals, PSOE, Esquerra Unida i Bloc ja van sumar dos punts més que no el PP, al conjunt del País Valencià, les possibilitats d'un canvi són a la cantonada.
El PP, que ha basat bona part del seu discurs en les crides contra tot allò que fóra català, pot veure com aquesta agitació se li gira en contra: d'un costat, amb la pèrdua de vots per la seua dreta; i, de l'altre, amb una mobilització important d'aquells que voldrien una alternativa i als quals no fa por aquest discurs temerari del PP. Al maig, la resposta.
