Cap portada, cap editorial, cap article d’opinió, cap notícia, tret d’alguna excepció. Ni tampoc cap declaració condemnatòria de cap representant del govern valencià. Mentre els mitjans de comunicació de masses esgoten fins a l’últim extrem l’artefacte col.locat als jutjats de Sestao, la violència ultra al País Valencià continua activa i amb la impunitat que suposa el silenci institucional i mediàtic.
Divendres passat, una cinquantena de joves propers al Grup d’Acció Valencianista (GAV) irrompien al Casal Jaume I de Sueca (la Ribera) per insultar i agredir els assistents i provocar destrosses al local mentre s’hi duia a terme la presentació del llibre d’Èric Bertran, amb la presència del protagonista, que també fou blanc dels violents. N’hi havia de Sueca i altres s’havien desplaçat de l’àrea metropolitana de València, convocats sense subterfugis des de diversos fòrums d’internet.

Aquest assalt arriba, a més, pocs dies després que el mateix Casal fos objectiu d’un fals avís de bomba per part del mateix col.lectiu i s’afegeix a la llarga llista d’agressions amb què el blaverisme actua al País Valencià. S’han agredit regidors, s’han atacat multitud de seus d’entitats, –no hi ha Casal Jaume I que no hagi patit algun tipus d’atac-, de partits polítics d’esquerres o nacionalistes, llibreries, s’ha amenaçat gent i fins i tot s’han col.locat artefactes explosius.

Però allò que en altres zones de l’Estat atreu tots els focus d’atenció -mediàtics, polítics i repressius- al sud del nostre país es pot dir que, com a mínim, es tolera. El millor context, per tant, per a que fets com aquests se succeeixin arreu del territori, com és el cas de les Illes, on les agressions ultres creixen en intensitat a la vegada que són minimitzades o silenciades.