Rita Barberà contra María Teresa Fernández de la Vega. Francisco Camps contra José Luis Rodríguez Zapatero. La premsa, posicionada d'un costat o de l'altre, sense solució de continuïtat- La topada política amb motiu de l'ampliació o no de l'avinguda de Blasco Ibáñez de València -que implicaria la partició en dos del tradicional barri mariner del Cabanyal-Canyamelar- amenaça de convertir-se en la batalla ciutadana més important de la història democràtica del País Valencià. De moment, ja ha superat el moviment dels anys 70 i 80 en defensa del Saler -on l'empresa privada volia construir-hi apartaments a dijo- i, també, la de la remodelació del llit vell del riu Túria, que les ments pensants del tardofranquisme i de la UCD van somniar com a circumval·lació interna, per comptes del jardí de nou quilòmetres ple d'espais verds i de camps esportius que és avui dia.
La topada entre el PP i l'oposició -que hi actua unida, en bloc- ha depassat els límits del verb fàcil i la declaració sonora. També ha ultrapassat les fotografies que els uns i els altres s'han afanyat a fer amb veïns partidaris i detractors de l'ampliació. En aquests moments, la disputa es dirimeix als tribunals de justícia, i no als valencians. Tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional tenen l'última paraula sobre el futur del barri. El reguitzell de sentències favorables i contràries a la intervenció propugnada pel consistori presidit per Barberà han estat només això, un estira-i-arronsa interminable que ara el PP ha mirat de trencar per la via dels fets. Així, l'ordre ministerial que obligava a protegir el conjunt arquitectònic en qüestió va ser resposta amb contundencia per Barberà i Camps, que de seguida es van treure de la màniga una llei del Consell que desprotegia la zona afectada per l'ampliació de Blasco Ibáñez.
Val a dir que el principal entrebanc pels populars és justament aquest, la presència d'edificis considerats bé d'interès cultural (BIC) al barri. Arquitectes de talla internacional com ara Jean Nouvel o Oriol Bohigas s'han mostrat clarament contraris als plans de l'alcaldessa. Davant la mesura expeditiva adoptada per la Generalitat, amb el suport evident de l'Ajuntament del cap i casal, el Ministeri de Cultura que encapçala Ángeles González Sinde va decidir de presentar un recurs al Constitucional que demanava l'aturada de tots els enderrocs. Una petició admesa al TC i que ha comportat l'aturada en sec de totes les actuacions que darrerament s'hi estaven produint. Així, la setmana passada va ser especialment calenta, amb tot d'agressions als manifestants que es negaven a deixar entrar la picota al Cabanyal. La policia local, però també l'espanyola, van acarnissar-se de valent amb els membres de Salvem el Cabanyal, amb els polítics allà congregats i fins i tot amb els periodistes que seguien els esdeveniments en directe. Marga Sanz i Mònica Oltra, líders respectives d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i d'Iniciativa del Poble Valencià, van ser de les més maltractades pels cossos de seguretat.
Per què ha actuat amb tanta determinació la policia espanyola si el govern de Zapatero defensa la rehabilitació, que no destrucció, del Cabanyal-Canyamelar? Aquest és un dels grans enigmes dels últims dies. El delegat del govern estatal, Ricardo Peralta, defensa que els seus homes van limitar-se a acudir allà on la policia local els va cridar, atenent que hi havia batusses i que calia que hi intervingueren els antidisturbis. En canvi, el Ministeri de l'Interior ha encarregat una investigació que en depure les responsabilitats. Les cares de Carme Alborch, portaveu municipal socialista, i de Salvador Broseta, secretari general del partit a la ciutat, eren tot un poema, durant la intervenció policíaca. Peralta, un exmilitant d'EUPV i bon amic de De la Vega que sempre s'ha caracteritzat per marcar perfil polític i que, des que ocupa la delegació del govern, mai no ha descartat de presentar-se com a alcaldable del PSPV-PSOE, ja va generar força malestar entre els àmbits de l'esquerra quan va treure importància a les agressions feixistes que de fa temps pateixen diversos grups nacionalistes al País Valencià, especialment el Bloc i Esquerra Republicana.
Mentre la batalla del Cabanyal, que a hores d'ara més aviat sembla un volcà, continua als tribunals, l'Ajuntament ha hagut d'aturar els enderrocs. Tant l'equip de govern local com la premsa que li és plenament afí miren de destacar que el rebuig a les actuacions al barri són protagonitzades per "grupuscles d'extrema esquerra, okupes i grups antisistema", però ara com ara costa de fer quallar aquest missatge. El Cabanyal s'ha convertit, potser, en el barri més famós de tot l'estat.
