El CIS, El Mundo, la Cadena SER, La Vanguardia, Onda Cero i Antena 3 TV coincideixen a dir que el Partit Popular no sols revalidarà, sinó que fins i tot podria ampliar, la seua majoria absoluta al País Valencià. Els sondejos publicats per tots ells han caigut com una gerra d'aigua freda sobre els partits progressistes, nacionalistes i ecologistes, els quals pensaven que el canvi de color al Govern de la Generalitat era més que factible.
Si el resultat del 2003 haguera estat -amb els 99 diputats que estrenaran les Corts a partir del juny- de 50 diputats pel PP, 39 pel PSPV-PSOE i 10 pel Compromís pel País Valencià -Esquerra Unida, Bloc Nacionalista Valencià i ecologistes diversos-, ara, al 2007, les enquestes fetes públiques fins ara situarien els escons dels populars al llindar dels 55, una majoria absoluta indiscutible. Un de cada dos ciutadans que el proper dia 27 s'acostaran a les urnes votarà PP, segons aquests sondejos.
Hi afecta l'anunci fet pel magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, segons el qual València acollirà a partir de l'any vinent, i durant els pròxims set, si Camps continua al capdavant de la Generalitat? Sense dubte, hi haurà gent (sobretot molta gent jove) que optarà pels populars perquè no es volen perdre l'ocasió de veure Massa, Alonso, Raikkonen, Hamilton o Fisichella als carrers de la seua ciutat. Molts d'ells, però, són filovotants del PP i difícilment votarien una hipotètica coalició d'esquerres. Les enquestes, a més, estan fetes abans de l'anunci del passat dijous, fet dotze hores abans de l'inici de la campanya electoral.
En realitat, l'alternativa al PP té problemes per fer entendre que hi ha camps en què el País Valencià no rutlla, precisament. Molta gent pateix les llistes d'esperes als hospitals, o té fills que es passen anys i panys en un barracot, molts entenen que la divisió al si dels partits polítics és consubstancial a la política, i que fins i tot és normal que els dirigents s'embutxaquen diners públics o facen ús de la seua posició de privilegi a fi d'enriquir-se. La gran majoria també percep que el País Valencià ha crescut; que, com diu el PP, “som l'enveja de la resta d'autonomies”, i que fins i tot podem somiar amb un atur zero gràcies a l'èxtasi urbanístic i els bons números que presenta el turisme. Camps parlava, al debat estructurat en forma de monòlegs que per obligació ha d'emetre Canal 9, d'un País Valencià “del passat, trist, gris i amb molt d'atur”, en cas que PSPV-PSOE i Compromís arribaren al Govern.
És una utopia pensar que el PP no fregarà 1.200.000 vots, un resultat que té ben a l'abast. En canvi, hi ha seriosos dubtes que els socialistes fidelitzen més de 850.000, i seria un gran èxit que la coalició del Compromís en sumara 300.000, un sostre que podrien tocar si reben els vots més compromesos del PSPV-PSOE i aquells que el Bloc perdia entre les urnes muncipals i l'autonòmica, que van ser, al 2003, uns 20.000. EUPV i Bloc, per separat, van sumar 268.000 paperetes ara fa quatre anys. Si sumem les 874.000 que va rebre el PSPV-PSOE, al 2003 l'esquerra va quedar-se a 4.000 vots del PP. En cas que els conservadors amplien aquesta diferència, el sotrac serà molt important, al bàndol opositor.
La clau de volta rau als milers i milers d'electors socialistes que no se senten massa motivats per visitar les urnes. Hi ha 150.000 persones que al 2004 van fer costat José Luis Rodríguez Zapatero que no havien exercit el seu dret al vot un any abans, en la contesa valenciana. El PSPV-PSOE de Joan Ignasi Pla ha de captivar pràcticament la meitat de tots ells, si aspira a tocar poder. Una feina titànica, si tenim en compte que la cita electoral coincideix de ple amb la celebració de la Copa de L'Amèrica, amb l'anunci de la Fórmula 1 i amb els efectes d'un debat a àmbit estatal que poc beneficia el PSOE. Fet i fet, la política antiterrorista del Govern espanyol, tan criticada pel PP, hauria desmobilitzat aquells votants socialistes més dubtosos de donar suport Pla. Un fenòmen semblant al que pateix el PSC a Catalunya.
Per a evitar daltbaixos, el PP mira de refermar el desànim d'aquest sector de l'electorat. L'allau d'esdeveniments internacionals no sembla tenir aturador, i, per acabar-ho d'adobar, la pluralitat és sota mínims: els debats de Canal 9 se cenyeixen a una hora diària, passades les 12 hores de la nit, i amb un format de cinc monòlegs temàtics sense possibilitat d'interrompre els interlocutors. Si la població de caire progressista que ara com ara se sent poc atreta per les urnes decodifica aquesta manera de fer i entèn que al darrere de tota aquesta estratègia hi ha la mala fe, podria ser que aquest diumenge 27 es produïra un tomb electoral. Un minitomb, al capdavall, tenint en compte l'escassa distància que va separar dreta i esquerra al 2003: 4.000 sufragis que quatre anys després, tot i allò que ha succeït, tot i el desgast que acumula el PP internament, semblen insalvables. Com de gran és el Palau de les Arts, que amaga tantes deficiències en serveis bàsics. Com de ràpid és un fórmula 1, només semblant a la memòria: ben pocs recorden avui la catàstrofe del metro, els 43 morts que hi va provocar i que per poc més de 3.000 euros podria haver-se evitat. Com de bonic està el port de València, que sembla endur-se, a l'estil de la mare de Marco, les esperances de canvi que tants i tants milers de valencians tenien dipositades: el 47%, segons l'enquesta de la SER. On estan, doncs?
