El PP valencià ha solidificat bona part del seu èxit en la política hídrica. Del 2000 ençà, el lema "aigua per a tots" ha inundat places i carrers del país, diaris i ràdios, discursos i més discursos. Ara aquest lema, només que li canviem una paraula, se'ls gira en contra: "regals per a tots"? Això sembla que ha passat
amb la trama corrupta capitanejada per Francisco Correa, la mateixa que comptava Álvaro Pérez, el Bigotes, com a ambaixador al País Valencià. Aquest, segons que es desprèn d'una nova conversa enregistrada i convenientment filtrada a la premsa, va regalar bosses de marca l'alcaldessa de València, Rita Barberà. "No ens dóna res, però tampoc no ens fa res", li diu textualment Alvarito' a un tal Cándido en la referida conversa.
Cada any per les mateixes dates, el cap d'Orange Market regalava una bossa de marca -principalment Louis Vuitton- a l'alcaldessa. Curiosament, dies enrere Barberà defensava la legalitat dels regals que pressumptament també ha rebut el president Francisco Camps de la trama corrupta. "Tothom en rep", assegurava la primera edil en el que significava un evident canvi d'actitud dels populars respecte el cas.
Passaven de criminalitzar els jutges i d'afirmar que tot plegat era una bajanada a insinuar, o més ben dit esclarir, que, de regals, n'hi ha haguts. En un exercici de justificació excesiva, Rita Barberà va arribar a qüestionar els regals que, en forma d'anxoves, rep el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, del seu homòleg càntabre, Miguel Ángel Revilla. Ara, una vegada s'ha conegut el fet que "el Bigotes" també extenia regals a l'alcaldessa, aquesta ha reaccionat de manera meridianament contrària a la de Camps.
s ben cert que el cas transita per un camí que ensuma una sola veritat: la del sastre José Tomás, aquell a qui el jutge Flors ha trobat més versemblant de tots aquells que han declarat com a imputats o com a testimonis, més de mig centenar de persones. En efecte, doncs, hi hauria hagut tot de regals (la família de Camps també en va rebre, com es desprenia d'una conversa privada de Pérez amb la dona del president, Isabel Bas) i els de Barberà serien, simplement, per no badar boca davant les evidències que Orange Market, amb tan pocs anys de vida i tot i ser sempre l'oferta més cara, era l'escollida per ser qui era. Per ser qui era, Álvaro Pérez.
En tot cas, la reacció de Barberà evoca la que haguera tingut l'odiat antecessor de Camps al Palau de la Generalitat, Eduardo Zaplana. El murcià no haguera tingut cap obstacle a acceptar la realitat, mai no hauria mentit per una cosa tan "liviana", i fins i tot hi haguera esbossat un somriure. "Mire usted, el señor Pérez es mi amigo, y me regala lo que considera conveniente, como supongo hacen sus amigos con usted", hauria sentenciat Zaplana amb aquell aire superb.
Ara Barberà ha seguit el seu manual: "De segur que Zapatero rep molts millors regals que no jo", ha afirmat l'alcaldessa, que s'ha afanyat a advertir que demandarà els mitjans de comunicació que qüestionen la seua honorabilitat. Els mitjans del grup Prisa tenen totes les d'anar als tribunals pel famós cas Gürtel, per tant. Al PP ja deixen anar que caldria reformar el codi penal, modificat en aquest punt al 1995, a fi de delimitar ben bé què és aceptable i què no ho és, quant a dàdives a polítics. La sempre pulcra Esperanza Aguirre, però, no ho troba tan necessari: segons la presidenta madrilenya, els polítics són prou majors com per saber quins regals (i de qui) poden acceptar i quins altres, no.
En aquest sentit, Aguirre ha assegurat que, de regals, n'ha rebutjat desenes i desenes, i que recentment tan sols va considerar èticament acceptables unes cireres que van oferir-li setmanes enrere. Al rerefons, en realitat, el diferent tractament que el mateix cas, el Gürtel, ha tingut als dos feus on s'acarnissa de valent: Madrid i València, els dos estendards del PP. Mentre al primer cas la presidenta no s'ha estat de prendre mesures severes (dimissió d'alcaldes, consellers i diputats), en el segon s'ha optat per la mentida, una mentida que cada vegada ofega més Camps i en què ara no vol caure Barberà.
A València s'ha suspès de militància al PP qui fou vicepresident del Consell entre els anys 2003 i 2007, el castellonenc Víctor Campos, per bé que el seu cas (rebre roba debades) és idèntic al que afecta la resta d'imputats: Camps, el seu número dos (Ricardo Costa) i qui fou cap de gabinet de la Conselleria de Turisme (Rafael Betoret). Aguirre, ferida pel suport extrem que Camps va atorgar a Mariano Rajoy al procés congressual d'ara fa un any i escaig, mira ara d'eixir-ne neta i com a exemple de com s'ha d'actuar en aquests casos.
