1. Els qui s'han oposat a la prohibició (del burca als edificis públics) i els qui, bé que no l'han rebutjat, tampoc no l'han beneït, no ens han turmentat amb arguments de factura, diguem-ne, multiculturalista: "L'home blanc, europeu, de cultura judeocristiana i il·lustrada o postil·lustrada està cognitivament incapacitat per accedir al món de vida musulmà on l'ús del burca adquireix sentit."
Els contraris al prohibicionisme no han buscat empara, en cap cas, en aquesta mena de teories eruditoesotèriques ?com més va més desacreditades, afortunadament?, sinó que, bo i acceptant que l'assumpte admet una discussió en termes de discriminació per raó de gènere, han objectat que la moció aprovada divendres passat al ple de la Paeria és filla d'errors, si no d'enfocament, de procediment.
Volem dir que no hi hagut, per part d'ICV (que hi va votar no) ni d'ERC (que es va abstenir) ni de la CUP (que s'hi ha manifestat contrària), una defensa teòrica de la legitimitat de dur burca en l'àmbit públic (llevat d'algun article escadusser): si fem cas del que ha expressat, l'esquerra lleidatana no es mama el dit tocant a l'origen i les implicacions de l'ús del burca ?encara més: a alguns dels seus representants devem les exposicions més instructives? i, de fet, preferiria que cap dona s'hi enfundés. Argüeix, però, en contra de la prohibició, a banda de suposats efectes contraproduents, absència de debat previ i d'interlocució amb les primeres afectades. Treball de base ?que en deien.
2. I argüeix, és clar, motivacions populistes. O explotació encoberta, amb finalitats electoralistes, d'una xenofòbia latent. El cert és que, mai com ara, la reacció indígena no havia tingut l'oportunitat de revestir de retòrica progressista ?la de la igualtat entre homes i dones? la seua estratègia política. I que el feminisme declamatori d'alguns partits, amb cultures polítiques ben alienes a la lluita per l'emancipació per la dona, no és sinó la resposta, nerviosa i provisional, a una amenaça, imaginada, d'allò que se n'ha dit valors occidentals.
Però també és cert ?diguem-ho com si fóssim doctes? que aquestes consideracions són externes a l'estructura de l'argument que sosté la moció: l'argument segons el qual és lògicament necessari que una dona mostri la cara quan té tractes amb l'administració. Perquè un imbècil de Plataforma per Catalunya ens digui que es parla menys català a causa de la immigració no deixarem d'abraçar la bondat de les polítiques d'immersió lingüística. Posem per cas.
