Aquella admonició de Malcom X que l'independentisme més indòmit insistia a reproduir, ara fa uns anys, en els seus productes de marxandatge -si no vigileu, els mitjans de comunicació us faran estimar l'opressor i detestar l'oprimit- no és, en aquest setembre i en aquest país, tremendisme incendiari o radicalisme gratuït, sinó una de les poques conclusions no precipitades que es poden abraçar.


Perquè si a hores d'ara encara no sabem si Arenys de Munt és, com volen alguns, el quilòmetre zero de la nostra ruta cap a l'emancipació, sí que podem explicar, en canvi, que, quan a Espanya parlen de totalitarisme i de menyspreu a la democràcia, no és que es posin introspectius, sinó que s'estan referint a una consulta informal d'un poble del Maresme que demana als seus veïns si estan d'acord o no...; que, quan a Espanya parlen de flirtejos amb el feixisme, no és que es posin retrospectius o autocrítics, sinó que estan al·ludint a un moviment polític que sempre ha supeditat la consecució dels seus objectius a la sanció democràtica.

Pel que fa al pla de Lleida: a Seròs s'hi han afegit Mollerussa (la consulta la promouria la Comissió Onze de Setembre, que té com a àmbit tota la comarca del Pla d'Urgell), Tàrrega (l'associació cultural Guixanet faria els honors), les Borges Blanques (de societat civil robusta i, doncs, amb diversos candidats a apadrinar-la) i Bellpuig. De moment.