De vegades, la queixa pública esdevé un ritual que té valor no pas com a descripció negativa d'un estat de coses, sinó com a exercici de distinció ?per dir-ho amb un sociòleg francès? de l'individu que la profereix.
La denúncia, per exemple, que l'explotació política del Fuster ideòleg ha contribuït a la desatenció del Fuster escriptor, més que no pas informar-nos d'una realitat empírica ?servidor no coneix cap fusterià pancatalanista que no s'hagi empassat l'obra del suecà?, pretén persuadir-nos de l'exquisidesa del denunciant. Jo sí que sé apreciar l'excel·lència literària de Joan Fuster, no com vosaltres, que en reduïu el geni a un catecisme nacionalista: aquest seria, en ocasions, el subtext de la queixa.
Amb això no volem pas negar que la projecció pública d'un autor pugui perjudicar, o distorsionar, la recepció de la seua obra. Ara: ¿no és argüible, també, que l'afinitat política és un dels múltiples camins que poden dur a la descoberta d'una ploma portentosa, això és, d'una ploma que serà memorable més enllà de la cultura cívica en què s'ha produït l'afinitat? I, en qualsevol cas ?i això és dit en contra dels qui situen la literatura al capdamunt de les consecucions humanes?, la majoria d'individus necessiten, més que no pas assaig d'alta volada, una pertinença col·lectiva segura, garantida, eficaç, i Fuster va donar-nos pistes ?més peribles que la seua obra, si els exquisits volen? per trobar-ne una.
Enguany en fa vint que Manuel de Pedrolo va morir, aniversari que el poble d'on era nat, l'Aranyó, recordarà aquest dissabte, 26 de juny, amb l'espectacle Recital de silencis, que deurem a Xavier Garcia. De Pedrolo ningú no n'ha dit que el seu independentisme n'eclipsés l'obra. Perquè, ras i curt, no és veritat ?Pedrolo sempre ha estat, per damunt de tot, un escriptor i, de més a més, llegit, molt llegit? i perquè, si algun mestretites ho digués, és possible que Manuel interrompés el seu merescut descans per fer-li entendre que no acaba de ser bona idea, això de buscar tensions entre la seua obra i les seues posicions polítiques i ètiques.
L'independentisme i marxisme militants van ser-li motiu, això sí, d'aïllament, circumstància, d'altra banda, literàriament molt profitosa. Ara que ben mirat, aquest passat de què donaria mesura un Pedrolo literat disminuït per l'èxit del Pedrolo intel·lectual radical, ¿no hauria estat d'allò més desitjable?
