Militants i dirigents d'EUiA i d'ICV per als quals l'estelada era, fins fa ben poc, l'ensenya d'una mena d'extremisme folklòric estan abraçant el procés autodeterminista sense deixar anar ni un sol escarafall davant del següent fet: l'autodeterminisme és quasi enterament independentista i mai no se n'amaga.
Els comunistes i el postcomunistes catalans no independentistes són prou honestos i generosos per reconèixer que, si el Principat està a punt d'exercir un dret que sempre han considerat doctrinalment irrenunciable, no és pas gràcies a ells ─a la seua praxi política d'ençà de la segona restauració borbònica─, sinó a la tenacitat i audàcia de l'independentisme ─de l'històric i del sobrevingut. La terra, per a qui la treballa. O bé: si els federalistes hem dormit a la palla, no podem ara queixar-nos que darrere de la consulta sobre l'estatus polític del país hi hagi una acció col·lectiva de l'independentisme i, doncs, que la tal consulta acabi sent un mitjà per alliberar-se d'Espanya i no pas per democratitzar-la. Després hi ha Pere Navarro.
El líder del PSC no pot suportar que els qui es mobilitzen per reclamar l'exercici d'un dret ─que són els mateixos que faran aquest exercici històricament possible─, proclamin, alhora, alegrement, orgullosament, en quin sentit pretenen exercir-lo: a favor de la independència. Pere Navarro devia coincidir plenament amb aquell empresari reformista que, a finals dels setanta, es negava a adherir-se a aquelarres a favor de la democràcia perquè els seus promotors, a més de clamar pel pluralisme polític ─intrínsec a la democràcia─, demanaven, partidistament, la instauració de negociacions col·lectives entre patronal i treballadors.
Efectivament, com adduïa el tal empresari, no hi ha una implicació lògica entre democràcia i negociació col·lectiva, però el militant antifranquista a qui la policia havia col·locat elèctrodes als testicles per dissuadir-lo de continuar lluitant per la democràcia mai no va entendre per què, en una convocatòria unitària dels demòcrates, havia d'estar-se de proclamar per a què volia la democràcia ─per exemple, per evitar que un treballador es vengui individualment per sota d'un salari que no li permeti de subsistir. Els independentistes que també s'hi van deixar els testicles, en la defensa del dret a l'autodeterminació, tampoc no entenen qui és Pere Navarro i el PSC-PSOE per dir-los que no es pot defensar aquest dret i, alhora, proclamar per a què es vol exercir.
