Quan el feixista mira de seduir els veïns de Burjassot demanant-los si són dels qui no volen que el nom de la seua ciutat s'associï al de Guillem Agulló, o qualificant el burjassoter Vicent Andrés Estellés de poeta antivalencià i mediocre, no només pensem en l'abjecció dels qui han articulat políticament l'odi i la ignorància, sinó també en la d'aquells que, amb ínfules de lúcids i equilibrats, han pretès de conciliar-nos-hi.
Lleida ·
Perquè en el valencianisme no hi ha dos bàndols, l'un, de matriu catalanista, i l'altre, de matriu espanyolista, tots dos igualment extremistes i alienats ─i destinats a dissoldre's, en una mena de síntesi mútuament correctora, en un neovalencianisme autocentrat. No.
Al País Valencià hi ha, d'una banda, descendents de tradicions polítiques democràtiques i il·lustrades, i de l'altra, agents polítics del Tànatos, ara parapetats en l'ordenament constitucional postfranquista, adés expressant-se en els termes del relativisme postmodern per afirmar l'alteritat irreductible de la valencianitat.
Entre la raó i la desraó no hi pot haver diàleg, sinó cesura insalvable"
No. Entre la raó i la desraó no hi pot haver diàleg, sinó cesura insalvable. Quan es reclama que n'hi hagi, si no s'està convidant a perdre el temps, s'està fent alguna cosa pitjor.
