Amants de la hipèrbole i propensos a usar la realitat com a pretext per a la bravata, aquests artefactes setmanals de vegades no es deuen haver compadit prou bé del valor polític de la veritat.
I no hi ha política emancipadora sense amor per la veritat nua i pelada, això és, la mentida, el falsejament deliberat d'allò que s'observa o se sap, no allibera.
L'independentisme principatí s'està alimentant, precisament, de les pulsions de liquidar l'esguerro d'una monarquia postfranquista en què l'escissió originària entre ètica i política no podia sinó consagrar-se: l'insult a la veritat de l'abjecció del franquisme que va suposar la Transició va donar el tret de sortida a un joc polític en què els mateixos antifranquistes ens han acabat considerant, en conversa privada i confiada, estúpidament ingenus per haver exclòs l'engany com a aliat conjuntural d'una causa noble.
Estimar la veritat vol dir, també, reconèixer la pròpia imbecil·litat o indecència"
L'autodeterminisme català ha doncs d'estimar la veritat, no pas com a garantia d'èxit, sinó com a condició de possibilitat d'un procés genuïnament alliberador. I estimar la veritat vol dir, també, reconèixer la pròpia imbecil·litat o indecència així que es manifesten, sense témer de donar munició a l'adversari. Atribuir invariablement l'acusació de corrupció sobre un dels nostres a la guerra bruta de l'estat contra el procés vol dir no haver entès res del que estem fent, vol dir pensar en els mesquins termes del gregarisme partidista el que no és sinó una bellíssima revolució democràtica.
