Potser no és exagerat dir que, malgrat la que està caient contra el govern tripartit en el seu conjunt per la gestió del Procés de Bolonya, aquesta ha estat la millor setmana d'ERC en els darrers dos anys.
A l'aprovació per part del Govern de la llei de consultes populars (tant ambiciosa com es podia dins l'estret marc legal de la Constitució espanyola de 1978), s'hi ha afegit la suma del BNG a la coalició europea que els republicans mantenien amb EA i CHA i a la que també s'hi acabava de sumar Aralar, el partit de moda de la política basca. El final era el millor dels escenaris possibles per la formació que lidera Joan Puigcercós.
El BNG no arriba al matrimoni electoral amb ERC en la millor forma, però sí que representa una insuflada d'optimisme per les bases i l'electorat republicans, que ja s'havien il·lusionat amb la tria d'Oriol Junqueras, que de moment està duent a terme una campanya de proximitat i en to positiu, com a candidat. Caldrà veure, però, fins a quin punt la seva opció és capaç de sobreposar-se al desgast electoral que el tripartit i les divisions internes reporten als independentistes.
La configuració d'una Galeuscat sobiranista i d'esquerres amb ERC, BNG i Aralar-EA, no només omple de contingut i coherència la política d'aliances dels republicans a Europa, sinó que acaba amb la Galeuscat fins ara vigent, on convivien el mateix BNG amb PNB i CiU. Ara, les dues llistes apareixeran amb perfils ben clars: d'esquerres l'una i de centre-dreta l'altra.
A més, Esquerra ha aconseguit que el PSM, que fins ara s'havia vingut presentant amb CiU a les europees, opti per sumar-se també a la seva coalició. Era el més lògic que podien fer els nacionalistes balears, atès que com la resta de partits de la coalició formen part de l'Aliança Lliure Europea i, a Mallorca, integren el Bloc juntament amb la federació regional dels republicans.
Tot i que ERC agafi aire, de portes enfora el pas del BNG no ha dolgut especialment a CDC, que s'estalvia un soci que l'abocava a la incoherència, i acontenta Unió, que tindrà el número tres de la candidatura. Al marge del PNB, la federació opta ara per sumar formacions regionalistes amb l'objectiu purament tàctic de sumar alguns milers de vots a l'Estat que li permetin aconseguir el tercer eurodiputat, que acabaria de fer rodona la jugada per UDC. Per això han incorporat Unió Mallorquina, un partit amb molts problemes derivats de casos de corrupció, i esperen fer el mateix amb Coalició Canària i els andalusistes. Tornaran a comptar, com és habitual, amb el Bloc Nacionalista Valencià.
ERC és, doncs, qui està més satisfeta de com ha quedat tot plegat, ja que veu com la seva candidatura s'assegura l'eurodiputat (la nova direcció tenia pànic a començar el nou cicle electoral perdent-lo), configura un nou front polític amb socis gallecs i bascos, i resta predicament en el camp nacionalista a CiU, que en alguns àmbits havia fet bandera del caràcter sobiranista i transversal ideològicament de la liquidada Galeuscat.
