Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 18 de de maig del 2015 | 17:21
Entrevista
Juanjo Puigcorbé
Número dos de la llista d'ERC de Barcelona

"Tot el 'maragallisme' està ara amb Esquerra Republicana"

Juanjo Puigcorbé ha donat un pas al front. Actor reconegut, el seu nom és present en molts dels espais de creació que han conformat el teatre català d'avui. Des de la companyia Adrià Gual al Teatre Lliure, treballant amb Núria Espert (o rebent un gran nombre de guardons Premi Nacional de Teatre de la Generalitat), Puigcorbé ha esdevingut un nom de referència de l'escena més brillant.

Aquest home que ha interpretat papers d'Ibsen i de Shakespeare, ha acceptat ara ser protagonista d'una aventura ben diferent: col·laborar, com a número dos darrere d'Alfred Bosch, en el projecte d'Esquerra Republicana.

El seu fitxatge simbolitza el compromís d'un creador en favor de la política en majúscules. La societat catalana, aquesta que ara diuen que es desinfla, va a totes, i una persona com Juanjo Puigcorbé, que coneix els clàssics, segur que la sabrà interpretar.

- Com li prova la campanya?
- Doncs molt bé. Com també la precampanya, des de fa moltes setmanes, que ha estat intensíssima. Ara, al costat del que està fent l'Alfred Bosch, el que em toca fer a mi no és gaire. Espero que l'esforç de tots repercuteixi en els resultats electorals, perquè l'Alfred mereix ser el futur alcalde de Barcelona.

- Vostè és un gran actor. Digui'm la veritat. Ha notat molta diferència al donar el salt a la política?
- Home, no és el mateix en absolut, eh. Hi ha també en l'activitat política molt de contacte amb el públic, com succeeix també en el món de l'escena. Però d'una manera molt diferent. En el teatre, entres en un determinat joc amb l'altre, amb l'espectador, que és molt diferent a la relació que té un candidat en una campanya electoral. En la vida política, hi ha un senyor o senyora que, en principi, t'està venent un producte i intenta convèncer l'auditori dient què és el millor.

- Però la política té també un component de representació.
- Sí, però trobo que el paper d'un polític en campanya electoral és més semblant al paper d'un viatjant de comerç que va pel món intentant vendre el seu producte que no pas al d'un actor.
Cal potenciar els Festivals. El Grec és com Mèrida i Almagro, però sense diners"
- Si hagués de dir les dues o tres coses que es notaran en política cultural si ERC governa la ciutat, quines serien?
- En primer lloc, que Esquerra Republicana potenciarà el ciutadà com a element nuclear de la seva política cultural. El ciutadà no només vist com a simple destinatari de la cultura, passiu, espectador, que també, sinó com a possible creador. Donarem molta empenta a la base del nostre teixit associatiu, des de les entitats de tot tipus als ateneus, tot allò que genera una xarxa cívica que va de baix a dalt. Aquesta és la concepció republicana de la cultura tal com jo la vec. També hem volgut incidir, i es plasma en el nostre programa cultural, en la idea de les fàbriques de creació, per promoure-les, per recolzar-les des de l'ajuntament. La idea de crear xarxes és essencial en la nostra visió de la cultura. Una cosa que volem fer és impulsar una Setmana de la Ciència i el Pensament, que se celebraria cada any, i que voldríem que fos un gran esdeveniment amb vocació d'incidència internacional. Una trobada que ens servís per fer una mena d'estat de la qüestió del que s'està pensant en aquests moments al món. Que fos una trobada puntera, i que fes de Barcelona l'epicentre, també, del pensament crític. Pel que fa a les idees centrals del nostre programa que em preguntaves, tenim clar que hem de recolzar la indústria cultural, molt maltractada en aquests moments.

- Quines serien les emergències que requereix una indústria cultural potent?
- Necessita un seguit de mesures urgents en mecenatge i bonificacions fiscals. L'increment de l'IVA cultural ja s'ha vist cap a on pot portar. Ha estat letal pel sector. El terreny de la política fiscal és clau per donar espai als productors. Sobretot, el que puc assegurar que farem és obrir molts canals de diàleg amb els diferents sectors de la cultura, ser-ne bons interlocutors. També cal treballar les xarxes de difusió, que han de ser locals, metropolitanes, nacionals i europees. En això, és fonamental el paper que han de jugar els mitjans de comunicació, i en especial la televisió pública, com a televisió de la capital de l'Estat, però amb una voluntat d'esdevenir televisió cultural referent per a tota la Mediterrània.

- El seu fitxatge per ERC, d'alguna manera, ha simbolitzat l'evolució de tot un segment d'opinió que prové de l'entorn maragallià, de l'esquerra federalista, de les proximitats del PSC, cap a Esquerra. Com ha estat aquesta evolució?
- Crec que contemplar com va anar el debat entorn del nou Estatut, impulsat en el seu moment pel president Maragall, i veure com, després de mesos d'extrema tensió --i encara  és greu, després que el poble de Catalunya el ratifiqués en referèndum-- el Tribunal Constitucional tombés un text aprovat per la ciutadania… Tot això va ser un factor. Després, la resposta de la societat catalana, les grans mobilitzacions al carrer, la manifestació del 2012, que posa la pell de gallina..., tot això va generar una gran reflexió en molta gent. Quan dos milions de persones surten al carrer, expressen la seva opinió com es va fer, de manera molt clara però respectuosa, vol dir que en una societat estan passant moltes coses, i que s'han de saber interpretar. Si no es vol fer aquest exercici, no s'entén tot el que ha anat passant. Jo em vaig posicionar aleshores públicament al costat del que era aquesta gran corrent d'opinió. Esperava que molta gent també s'hi pronunciés, i val a dir que no ha fet tanta gent com esperava. Ara tenim l'oportunitat que tot un sector de gent que se sent òrfena de partit, que està en un espai d'esquerra i de centre esquerra, més o menys propera al que va ser el maragallisme, faci el pas ara amb ERC. A banda de bona part de la ciutadania que se sent d'esquerres, vol un canvi i que es governi amb honestedat.
Un ampli sector de l'opinió d'esquerres se sent orfe i s'apropa a ERC"
- Vostè havia tingut una bona relació amb el PSC.
- Sí, i havia cregut en la possibilitat de l'alternativa federalista en aquell moment, i en les opcions que oferia el nou Estatut. Però està clar que el PSC ja no és l'estri que abans molts veien útil per tirar endavant propostes de renovació i de reforma de l'Estat.

- Creu que ERC representa, en aquests moments, l'esperit maragallià?
- La majoria… no, la totalitat del que han estat els socialistes sobiranistes són ara dins d'aquesta candidatura que a Barcelona encapçala l'Alfred Bosch. Hi són tots els grups i sensibilitats que provenen d'aquest àmbit: MES, Avancem, Barcelona Oberta, Catalunya, Socialisme i Llibertat del Toni Comín, s'han aplegat i es troben en l'òrbita d'Esquerra Republicana. Ara ja només falta el més important: el votant. Si aconseguim que la massa votant que volem representar i que es va sentir representada en el seu moment pel discurs de Pasqual Maragall faci el pas, serem la candidatura guanyadora. Més moltes altres franges d'electors, com tota la gent desenganyada d'altres partits i del funcionament de la política actualment. Sí, ERC representa ara un ampli ventall que aplega el vot de sempre d'ERC, més el maragallisme i una gran massa de desenganyats. Tot el maragallisme està 

- El nou Museu de les Cultures del Món, com sap, ha generat una gran polèmica, no només entre els museòlegs. Com veu el projecte que s'ha presentat?
- Pel que sabem fins ara, el resultat no és massa bo. La col·lecció que aplega és important, però fins ara no obté una gran resposta. No rep moltes visites. Crec que la missió dels museus no és aquesta, de reunir bàsicament una col·lecció, un fons, per rellevant que sigui.

- Quin ha de ser el paper d'un museu segons vostè?
- Ha de ser una dinàmica permanent. Un museu d'una sola visita no pot ser. Tampoc no ha de ser un espai on, simplement, s'hi exposin coses, es mostrin objectes, en un sentit molt decimonònic del que eren els museus. Un museu ha de ser un espai viu, que interpreti, que s'atreveixi a dir coses, que ens ajudi a entendre'ns a nosaltres mateixos, que sigui un estri per explicar-nos, en definitiva.

- El Centre Cultural del Born li agrada més?
- Sí. Aquest és un espai que funciona.
Saps quant rep el Grec del 'ministerio'? Ni un cèntim. Casos com aquest ja diuen molt del que està succeint"
- Seria un referent per vostè?
- Potser no seria la paraula correcta. Per ser un referent cal que una institució romangui en el temps. Encara som orfes de referents. A vegades ens aferrem a les iniciatives que van sorgint, i és el que cal, però encara hem d'anar veient com maduren aquests projectes joves. El Born, això sí, és un model que funciona. És, sens dubte, un espai que rutlla, on es fan moltes coses, que té components museístics i alhora de centre de divulgació i propostes culturals. També és un espai que ha tingut un cost important.

- Parlant de referents, vostè ho és en el món del teatre i del cinema. Què es pot fer des de l'Ajuntament de Barcelona per reforçar la creació en aquests sectors?
- L'Ajuntament de Barcelona no és productor.Té un marge més reduït del que pot tenir la Generalitat en aquesta àrea. Però hi ha coses que sí que es poden fer, començant per donar facilitats als rodatges pel carrer, una cosa que és molt fàcil de fer en moltes altres grans ciutats, i aquí no gens. Barcelona el que sí que pot fer és esperonar el Govern i la resta d'institucions per convertir-se en un defensor de la producció cultural en tots els camps. On sí que serem molt actius és en tot allò on hi tenim una competència clara. Per exemple, en reforçar els festivals rellevants que es fan a la ciutat.

- Com el Grec…
- El Grec ha d'esdevenir un veritable festival internacional.

- No ho és prou?
- No. El nostre Grec en aquests moments és com els festivals de Mèrida i d'Almagro, però sense diners. I això no pot ser. A més, aquests dos festivals, que són importants, disposen del suport econòmic de l'Estat. Reben diners del ministerio de Cultura. Saps quant rep el Grec del ministerio? Doncs ni un cèntim. Casos com aquest ja diuen molt del que està succeint, i de la sensibilitat de l'Estat espanyol pel que fa també a manifestacions culturals de casa nostra. Aquest és l'Estat que tenim els catalans.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat