Barcelona · Una formació que neix amb la voluntat de recollir l'esperit dels fundadors del partit democristià.

Castellà, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, com els qui l'acompanyen, creu que ara és hora d'anar aplegats en una llista unitària i que cal recolzar el president Mas. Mirant més enllà del 27-S, postula un partit diferent, amb unes estructures innovadores, molt a tocar de l'elector. Ens ho explica en aquesta entrevista. 

- Li sorprèn l'acceleració d'esdeveniments que s'està produint en el país des de fa unes setmanes?

- Sorprendre'm no. Era molt necessari. I com que vivim uns moments que són realment extraordinaris, en tots els nivells, el que era  evident és que hi havia el risc que el que havia de ser un èxit de tota la ciutadania, acabés sent un fracàs per la manca d'entesa entre els responsables polítics.  Jo tenia el dubte de si estaríem a l'alçada del moment. Doncs sí, col·lectivament hi hem estat.

-T.: Un dels procesos interns que hem vist ha afectat de ple el seu partit durant molts anys. Preveia la crisi interna d'aquesta manera tan abrupta que s'ha produït a Unió Democràtica?

-.No, d'aquesta manera tan abrupta, reconec que no. Estava convençut que, després de molts anys de conviure diversos discursos nacionals en el si d'UDC, es respectaria el resultat de la consulta a la militància. Fixi's, vam fer una consulta interna que ens va fer diferents a la resta de partits polítics. En els resultats que es van obtenir, un 47% dels militants van dir un sí clar a la independència, i un 50% van dir sí a seguir amb el procés, però amb un seguit de condicions. I aleshores, la interpretació que fa d'aquest resultat una majoria del comitè de govern és dir: trenquem la federació amb Convergència i ens presentem a les eleccions del 27-S negant el seu caràcter plebiscitari, i amb un programa autonòmic. Això no té res a veure ni amb el que afirmava un 50% dels afiliats, ni amb el que defensàvem el 47%. Això sí que em va sorprendre. Tot indica que es va prendre una decisió que ja estava premeditada de fa temps.

Nosaltres el que vam voler definir és un espai socialcristià que, en aquests moments, creiem que ha d'estar al costat del poble de Catalunya"

-T.: Vostè creu que, seguint la seva lògica, el comitè de govern va adoptar una posició il·legítima?

- Sí, crec que sí. Es va demanar un congrés extraordinari del partit, que no es va acceptar. Es va convocar un consell nacional i, sense que hi hagués un punt de l'ordre del dia, que es pot modificar, però a l'inici, i per acord de dos terços, i quan ja era al final del dia i molta gent havia marxat, se sotmet a votació dels presents. Això va suposar saltar-se les normes internes del partit. Per tant, tot plegat és bastant irregular.

- Davant d'això, què podien fer vostès?

- Doncs, davant d'això, només ens quedava anar al contenciós administratiu. Una cosa que no té cap sentit quan l'objectiu és preservar el 27-S. No ens diuen que no a un congrés, però sí que el congrés es faci després de les eleccions. Jo estic convençut que aquest congrés nosaltres l'haguéssim guanyat, però no podíem fer-lo després de les eleccions. 

-S'està configurant un nou escenari polític a Catalunya. Vostès creuen que tenen un espai propi? Vull dir més enllà de Convergència.

- Nosaltres el que vam voler definir és un espai socialcristià que, en aquests moments, creiem que ha d'estar al costat del poble de Catalunya. És molt important que en bloc del procés, la democràcia cristiana hi sigui present. Estar amb el procés nacional, d'altra banda, respon a la tradició d'Unió des de l'any 1931. Un projecte, el de Demòcrates de Catalunya, que s'inscriu en la línia del personalisme comunitari, i que fa una nítida defensa del sobiranisme.

En termes de política econòmica, això vol dir que defensem l'economia social de mercat, aquella en què el mercat ho abraça tot fins al límit de la justícia social"

-Digui'm què vol dir ser democristià o socialcristià avui, en una societat com la nostra, que ha experimentat tantes transformacions socials.

- Vol dir creure que l'element essencial és la persona. Que està en un espai natural, que per nosaltres és la nació. En termes de política econòmica, això vol dir que defensem l'economia social de mercat, aquella en què el mercat ho abraça tot fins al límit de la justícia social. Una societat on el mercat se sotmeti a l'equitat. On la diferència entre el més ric i el més pobre sigui la més petita possible. 

-Són una esquerra democristiana?

--Nosaltres ens situem en un espai socialcristià. És un concepte que ens agrada i que creiem que ens defineix bé. Pensem en una societat del benestar més que no pas en un Estat del benestar. Una societat que ha de preservar molt més la qualitat dels serveis que rep el ciutadà que no pas la titularitat d'aquests serveis. L'objectiu no és la titularitat sinó la qualitat que rep el ciutadà. Un exemple concret d'això es percep en el camp de l'ensenyament. L'important és la formació que rep la persona, més que la titularitat dels centres. 

- Quan celebraran el seu congrés constituent?

-Serà després del 27-S.

Una societat que ha de preservar molt més la qualitat dels serveis que rep el ciutadà que no pas la titularitat d'aquests serveis"

-Hi ha un tema important en què UDC ha excel·lit, i és en les relacions internacionals. El senyor Duran i Lleida preserva uns vincles internacionals importants, a partir de la seva presencia a la Internacional Democristiana i al Partit Popular Europeu. I vostès?

- Nosaltres portem dues setmanes de camí. Som una força jove, tot i que ens proclamem hereus de la UDC dels anys trenta.  Però tenim clar que el vector internacional és bàsic. I ens fixem molt en les experiències innovadores arreu, especialment en el que són les estructures polítiques dels EUA, com la del Partit Demòcrata. 

-Vostès volen ser una força renovadora en el mapa polític. Però també des del punt de vista organitzatiu. Ho dic pel que afirna ara sobre la referència a les estructures dels partits dels Estats Units.

- Sí. És que a Europa, en general, els partits tradicionals no s'han renovat gaire. Ens interessa més la figura del voluntari que no pas la del militant clàssic. Estem pensant en un partit que s'està construint, amb un comitè de govern en què prima la direcció col·legiada. De fet, en això també entronquem amb la Unió de Pau Romeva i Carrasco i Formiguera.  Pensem que a la UDC del 1931 no hi havia president del comitè de govern.  Pensem en un partit que té una direcció que s'encarrega d'organitzar els processos electorals interns i que prepara les conferències de la formació que han d'aprovar els programes i declaracions. S'ha donat massa la imatge que aquí l'electe està a les ordres de l'estructura del partit. Doncs nosaltres defensem una organització on l'estructura és al servei dels electes, que són els escollits pels ciutadans.  En el model de partit introduirem molts elements innovadors.

Estem pensant en un partit que s'està construint, amb un comitè de govern en què prima la direcció col·legiada"

-Detalli'n algún més.

- Com li deia, estem seguint molt el funcionament dels partits nord-americans, bàsicament el Partit Demòcrata. Nosaltres també establirem un sistema de primàries reals, és a dir, buscant la màxima participació de ciutadans que s'inscriguin en el moment d'iniciar un procés electoral intern. Creiem molt en la figura del voluntari, que no respon a la imatge que tenim de l'afiliat de tota la vida.  Hem mantingut contactes amb persones del Partit Demòcrata, també amb politòlegs de la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard, segurament el centre de ciències polítiques més prestigiós del món. Una cosa que ens diuen és que els sorprèn el funcionament de la major part de partits europeus, que veuen molt antic. Nosaltres volem establir un model de partit que tingui una maquinària interna molt lleugera. 

- Com veu l'horitzó electoral d'UDC?

- Doncs no ho sé. Ho hauria de preguntar a ells. Jo no hi crec gaire. No dic que no existeixi un espai així, però no respon a la tradició històrica d'Unió i no sóc capaç de veure conformat un espai ampli en l'actual moment amb el discurs que están fent. 

-Els Demòcrates de Catalunya han aconseguit reunir una part rellevant del poder territorial d'UDC. En quina proporció, aproximadament?

- Miri, duem tan sols dues setmanes i  escaig de vida. A l'acte fundacional que vam celebrar a la sala Bars de Barcelona que vam fer, hi havia més de 1.200 persones. Una gernació que va superar les expectatives fins al punt que molta gent no va poder accedir-hi.  Hem aixecat una estructura que representa la majoria de l'aparell organitzatiu d'UDC. Si parlem del mapa municipal, en aquests pocs dies podem dir que tenim 22 alcaldes, dels 43 que fins ara tenia UDC. És a dir, més de la meitat. Hem aplegat ja una xifra de cent regidors, és a dir, més de la meitat també dels que tenia UDC. I si això és així, Demòcrates es constituirà en la quarta força municipal a Catalunya, darrera de CDC, ERC i el PSC. Això no és una escissió. És una cosa molt més grossa. Pensem, per exemple, que el Partit Popular no té quasi bé alcaldes a Catalunya, ni tampoc Ciutadans.

Demòcrates es constituirà en la quarta força municipal a Catalunya, darrera de CDC, ERC i el PSC. Això no és una escissió. És una cosa molt més grossa"

-Finalment, després de setmanes d'incertesa, s'ha tancat una llista molt àmplia sobiranista de cara a les eleccions plebiscitàries. Vostès també hi són. Com veu l'escenari actual davant el 27-S?

-A. Crec que el fe tés excepcional perquè el moment ho és. Junts pel Sí és una llista que no tindria cap sentit si aquestes eleccions fossin unes eleccions autonòmiques.  El fet que s'hagi construït una candidatura així ja demostra que estem en un moment plebiscitari. Pensem que és una llista en la qual hi ha tot el ventall normal en un país normal: liberals, democristians, socialdemòcrates, socialistes,i ecosocialistes… 

- Això és tot el Parlament alemany.

- És que anem a fer un referèndum. Ja li dic que Junts pel Sí comprèn totes les forces d'un país normal. Hi ha tot l'espectre ideològic. Fora del bloc que encapçala Raül Romeva només han quedat les CUP.

Una llista unitària amb partits i entitats representa el millor de la política i el millor de la societat civil"

- La combinació de partits i societat civil li sembla bé?

- Crec que és bo. S'intenta trencar amb la idea aquesta de fer que els polítics quedin fora, cosa que presentaba riscos i era complicada. Però si la llista és essencialment política! Aquí convieun partits i entitats cíviques, el que vol dir el millor de la política i el millor de la societat civil compromesa.