Parla clar. No delata els tics de la prudència mal entesa que castiguen molts polítics en exercici. Tampoc respon a la imatge fàcil de progre de manual. Això sí: confessa que Palestina la fa patir.

-En un article al seu bloc, recentment, es va definir "com a independentista i d'Iniciativa". És difícil això?
-Fàcil del tot no ho és. Si digués que sí, t'enganyaria. Fins ara, fins que no es va definir Iniciativa en la seva Convenció Nacional en favor d'un Estat Lliure Associat dins d'una Espanya plurinacional, la convivència interna era més fàcil. Fins aleshores s'havia considerat que ICV era un espai compartit entre independentistes i federalistes, sempre s'havia parlat de dues ànimes. A partir de la definició, un grup de companys vam decidir formar el corrent Compromís per la Independència, per aglutinar-nos i tenir un lloc de més visibilitat i fer arribar a la direcció les nostres posicions.

-Se sent minoria dins de l'organització?
-Ara sí. Abans, com que no ens havíem comptat, era diferent. En aquests moments, diverses persones han marxat, algunes noms de molt de pes, com Raül Romeva o Carme Garcia, que no han anat a cap altre lloc, cosa que vol dir que no troben una ubicació política fora d'ICV, però que en canvi no se'ls ha pogut mantenir dins.

-Com va viure la marxa d'algú com Romeva?
-Com un toc d'atenció. Caldria fer una reflexió. Ara, estar en minoria no equival a estar incòmode. Continuo tenint una bona relació amb la direcció, amb els companys de grup parlamentari. D'altra banda, el corrent fins aquest moment ha fet uns plantejaments molt acurats i ara tots estem abocats a les municipals. El 27 de juny celebrarem l'assemblea del corrent Compromís per la Independència.

-Què pot pasar en aquesta assemblea?
-Decidirem si els independentistes poden continuar amb comoditat a Iniciativa. Si poden actuar com a tals en els plens i institucions on estiguin, des del respecte a la nostra organització, però amb una certa flexibilitat per part de la direcció. Nosaltres acceptem la voluntat de la majoria, que és democràtica, però també que les minories han de ser respectades. Perquè entenem el full de ruta com una cosa temporal. En el fons, i això és el que uneix tots els qui militem a Iniciativa, tenim el mateix model de país, ecològic, social, just, amb redistribució de la riquesa. En el com arribar-hi hi ha diferències, i aquí coincidim amb les altres esquerres independentistes.
El compromís del territori amb el procés és evident, però la seva participació en les grans decisions és petita"
-Ha defensat també que s'integrin perspectives sobiranistes de tipus federalista o confederal en el procés. Té por que el procés es tanqui?
-Aquest temor no és només meu, sinó molt compartit. Posar Iniciativa en el bloc del no és un greu error, perquè el que hem de fer si volem guanyar és sumar. És llançar pedres sobre la nostra teulada. Posar Iniciativa en el mateix lloc que Ciutadans és d'una incongruència total. Per això vam aplaudir la segona pregunta. Hi ha sectors indecisos que, si se'ls permet escollir, potser facin el pas.

-Té un vessant internacionalista molt clar, i alhora es posiciona també en favor dels drets nacionals sense complexos. Ho dic perquè també hi ha una esquerra internacionalista que viu amb molts problemes el fet nacional. Cosa una mica contradictòria, no creu?
-Penso que hi ha diversos tipus de nacionalismes. No tot el nacionalisme es pot vincular a l'expansionisme o al classisme. Hi ha un nacionalisme que neix de l'opressió, com el dels palestins, dels kurds, dels sahrauís. I dels catalans. El procés neix d'una opressió, que es plasma en la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, de no voler admetre que el poble de Catalunya s'expressi sobiranament. A més, l'internacionalisme implica l'existència d'unes nacions, que no vol dir necessàriament Estats.

-És diputada per Lleida. Representa les Terres de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran al Parlament. S'ha mostrat molt contundent denunciant els problemes del territori. El país nou que volem s'està construint des d'una visió global del territori?
-Hem de pensar que el territori ha estat cabdal per l'èxit massiu del procés. En la manifestació de la V la presència de la gent que venia de les comarques era molt important. Per mi, les grans decisions entorn el full de ruta nacional són molt centrals, els debats estan massa ubicats a Barcelona, quan el territori ha tingut i té un pes evident. En canvi, la seva participació és molt menor.

-Com a diputada, s'ha queixat molt de les polítiques d'inversió a les Terres de Lleida.
-La retallada pressupostària pel que afecta a Lleida ha estat considerable. Pocs diners i mal repartits. Són 60 milions per tot el territori de Lleida, comptant el Pirineu, i mal distribuïts. Ja sabem que les finaces de la Generalitat tenen un problema, i que no és culpa del Govern això, però si els pocs diners que es tenen es reparteixen malament, sí. Es continua apostant pel mateix model que ens ha dut a la crisi. Es continua invertint en aeroports regionals. I ara farem el de la Seu d'Urgell, abocant-hi un milió d'euros… perquè la gent vagi a Andorra. Si Andorra en será la beneficiària, i no és fàcil fer-ho allí per les condicions geogràfiques, no seria més normal que Andorra ho pagui i Catalunya en sortís beneficiada? Doncs no.

-Com està el tema del Canal Segarra-Garrigues?
-Doncs en aquests moments està a la fiscalia tot el tema de la gestió econòmica. Es va elaborar un informe per part dels advocats de la Segarra basat en dades de la Sindicatura de Comptes en només un exercici, el de l'any 2010-201, i ens hem adonat que hi ha un seguit de convenis i contractes que s'havien d'haver fet de forma pública i que es van atorgar a dit. Hi ha una forta divisió pressupostària. Els regants, que haurien de ser els principals beneficiaris, no ho són. La qüestió és que el canal no està duent riquesa al territori, no està fixant població, que és una de les coses que es volien. Aquesta obra té altres interessos al darrere.
Mentre els drets i llibertats avancen a Catalunya, a Espanya retrocedeixen"
-Vostè és regidora de Rosselló. S'hi torna a presentar?
-No, bé, ara figuro la darrera de la llista.

-Al seu poble hi ha governat CiU. Com ha anat la convivència entre l'esquerra i el centre dreta sobiranista?
-Bé, en això no hi ha hagut cap problema.

-A Rosselló també han patit un intent de llista fantasma…
-Sí, el Partit Popular hi va intentar presentar una llista, formada per persones del tot desarrelades al municipi. No és la primera vegada. La gent es va escandalitzar. Finalment, es va retirar el cap de llista, i es va desmoronar la llista.

-Vostè és una activista i participa en un seguit d'entitats i plataformes. Una d'elles és Unitat contra el Feixisme i el Racisme. Veu les llibertats bàsiques amenaçades?
-A l'Estat espanyol, sí, molt clarament. A Catalunya, al contrari. Els drets de les persones han avançat. Hem vist posicionaments de CiU que crec que han estat un avenç. Com en la llei de l'avortament, com amb la llei contra l'homofòbia. CiU per mi és dreta, però no és el PP. A Espanya acabem de veure l'escàndol de la llei mordassa. Mentre Catalunya avança en drets i llibertats democràtiques, Espanya retrocedeix. I això és il·lusionant, també de cara al procés.

-I també pertany a les Brigades Internacionals Unadikum, en solidaritat amb Palestina. Però aquesta organització internacional ha engegat campanyes de boicot: avui contra la projecció d'un film de la Universitat de Tel Aviv a Sevilla, demà contra un partit de futbol entre Israel i Suècia i Alcoi… Escolti, li semblen campanyes acceptables?
-Qui ha tingut la iniciativa d'iniciar aquestes campanyes és el moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS). Les Brigades s'hi han afegit. I miri, sí que vaig pensar en això que diu. Però ho vaig entendre. Està inspirat en les protestes contra l'apartheid. Cal tenir en compte el context. Les pressions de la comunitat internacional sobre Israel són molt suaus, les resolucions de l'ONU no es reconeixen. L'ocupació dels territoris palestins avança. És davant d'una situació insostenible que s'opta per aquestes campanyes, com se n'havien fet contra el sector de la taronja a Àfrica del Sud.

- Però quina culpa tenen els de les taronges? Perquè una cosa és criticar un Govern, però boicotejar sectors econòmics… Vol dir que es pot comparar Israel a l'apartheid?
-Aquesta pregunta és molt normal. Però jo he estudiat el tema, he estat allí. La situació a Gaza és infernal. No em sento gens propera a grups com Hamàs. Però no es pot castigar una població perquè hagi votat partits que no ens agraden. Comparar-ho amb l'apartheid? El que es viu allí és racisme, és odi contra els palestins. A banda d'això, jo recolzo un Estat laic, ni un Estat islàmic ni jueu. I hi ha coses que haurien de fer pensar. Miri, l'any passat, en vigílies de l'operació Marge Protector, un bombardeig sobre Gaza devastador, Hamàs estava perdent pes entre la població. I després de l'operació militar, el va recuperar.

-Anem acabant. Va estudiar Filosofia. Quan acabarà la tesi doctoral?
-S'ha documentat, eh. Vaig treure'm la llicenciatura de Filosofia, però vaig enfocar els estudis de doctorat envers l'àrea de la sociologia de la immigració. Ja l'acabaré.

-Quins interessos culturals l'atreuen? Quina és la darrera cosa que ha llegit?
-Textos de Noemi Klein sobre el canvi climàtic. Llegeixo poca literatura. El teatre m'agrada molt però hi vaig poc.

-Doncs digui'm quina ha estat la darrera vegada que s'ha emocionat en un espectacle o recital.
-Fa poc, a la Llotja, amb un concert de Sílvia Pérez Cruz. És una artista completa, de Palafrugell, la recomano. En ella hi trobes des de bossa nova a flamenc, jazz, adaptacions de Llach i Piaf. La recomano.