Joan Laporta ha tornar a saltar a l'arena política. Aquest cop, però, el tracte que ha rebut per part dels partits no ha estat tant cordial com fins ara. Especialment d'aquells per qui l'actual president del Futbol Club Barcelona pot ser competència directa. Per això és normal que el PSC hagi rebut amb respecte extrem (que avui mateix reiterava el conseller d'Economia i Finances Antoni Castells) la seva intenció de fer el pas a la política si es donen les circumstàncies adequades.
Les crítiques han arribat, bàsicament, de CiU i ERC, que són els que tenen uns electorats que es poden sentir més temptats per l'oferta del mandatari culé. El to de Laporta a l'entrevista al diari que dirigeix Pedro J. Ramírez era messiànic, és cert. Però també introduïa un to d'esperança i de victòria que Laporta, amb l'aval de la seva gestió de la darrera temporada i els títols de l'equip de Josep Guardiola, pot aportar al catalanisme, que espera amb un estat d'ànim molt baix la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut els propers dies.
En tot cas hi ha més por a ERC que a CiU sobre els efectes que pugui tenir el pas de Laporta a la política. A priori, el president del Barça, tot i que no aclareix massa sobre la seva oferta electoral més enllà de la independència (molt en la línia de Reagrupament, que pretén prendre les decisions en les votacions de tipus ideològic a partir de consultes a internet o senzillament donar llibertat de vot als seus diputats), encaixaria més en l'oferta de centre-dreta de la federació nacionalista. Seria, per tant, atractiu per als votants independentistes de CiU, que cada cop són més, sobre tot entre les seves capes d'electorat més joves.
Però és ERC qui té el votant menys fidelitzat i l'apel·lació al vot útil que, per acabar amb el tripartit, farà la federació nacionalista dificultaran que Laporta els pugui fer massa mal. El votant d'Esquerra no és tant conservador i, en el cas dels menys ideològics i socialdemòcrates, pot estar més temptat per l'aventura rupturista del president del Barça.
El problema de Laporta no és tant garantir-se un cert èxit sinó concretar i donar un embolcall seriós i solvent a la seva oferta. I, a més, fer-ho en un temps rècord. Per això vacil·la el president del Barça i en poques hores pot dir una cosa i després matisar-la. Vol i dol. Està fortament temptat per la política però, a l'hora, està decidit a esgotar el seu mandat al Barça, que acaba al juny. En el millor dels casos tindria tres o quatre mesos per concretar i llençar la seva plataforma política.
