El mes que hem encetat vindrà marcat, si l'esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no ho impedeix, per la tercera onada de consultes sobiranistes, que se celebrarà el 25 d'abril. Després d'una arrencada amb un suport significatiu el 13 de desembre de l'any passat, el moviment nascut a Arenys de Munt va pagar car el silenci mediàtic i les divisions dels seus promotors i el 28 de febrer la participació va registrar un descens significatiu.
En aquesta tanda que ara s'atansa l'independentisme es juga el tipus a ciutats com Girona, Manresa o Lleida, que donaran bona mesura de la maduresa del moviment però també del grau d'implicació real dels partits polítics als quasi 170 municipis que estan cridats a les urnes.
A la primera onada totes les forces nacionalistes, llevat potser de Reagrupament, s'hi van implicar de forma molt directa amb els seus militants a nivell local. A la segona tanda els reagrupats van sortir del món virtual en que tan bé es mouen per prendre una mica més de protagonisme. En les dues tongades ERC va mantenir un alt nivell d'implicació. No es pot dir, però, el mateix de CiU, que va deixar tot l'espai a Joan Puigcercós el 28 de febrer. Si al desembre els nacionalistes van optar per ser presents arreu del territori i fer que els seus dirigents, llevat d'Artur Mas, mostressin el seu suport explícit a la causa, no van fer igual a la darrera onada. Es van fer fonedissos amb l'argument que es tractava d'ocupar la centralitat, que hi havia una part de l'electorat que no ho veia clar o que, senzillament, l'expectativa de rendiment mediàtic no era la millor segons que va reconèixer l'endemà de les consultes el propi Felip Puig, secretari general adjunt de CDC.
Les consultes d'abril seran, doncs, una nova oportunitat per veure el compromís de les formacions nacionalistes amb un moviment que tensiona l'ambient polític i fa més forta i creïble la causa independentista, més quan es planteja una certa exigència sobre el dret a decidir. Si el 25 d'abril se salda amb un èxit de participació i civisme l'impacte nacional i internacional tornarà a ser positiu i potent i enfortirà l'independentisme de cara a les urnes. Perquè la cosa funcioni, cal però que CiU torni a la primera línea i deixi al marge el tacticisme.
