Sempre és difícil treure conclusions d'unes eleccions amb menys d'un 40% de participació. Malgrat l'europeïsme que històricament ha demostrat aquesta nació, ja era clar abans de començar la campanya que aquests comicis no despertaven massa interès.
Tant per raons internes -la pèrdua de referents i l'eterna batalla en el sí del nacionalisme-, com per raons externes -la decepció amb la política Zapatero i la frustració amb un projecte europeu que molt poca gent entén.
Però tot i aquests condicionants, els resultats d'ahir es poden interpretar com un bon termòmetre per mesurar la temperatura del país. I també, sobretot perquè ens interessa saber-ho, en quin punt està el nacionalisme català. Tant CiU com ERC han fet una aposta força original per aquestes eleccions. Enlloc d'enviar càrrecs de segona fila o elefants prejubilats, els dos partits van optar per presentar dos candidats independents, amb un perfil similar i gairebé intercanviables.
Els primers resultats de l'aposta ja es van veure en campanya. Acostumats a les dures acusacions que es llançaven Mas i Puigcercós o els plats pel cap que s'han tirat en els últims anys les cúpules dels dos partits, cal celebrar que la campanya entre Ramon Tremosa i Oriol Junqueras hagi estat de guant blanc. El primer no ha furgat en la ferida interna -i encara molt profunda- d'Esquerra i ha correspost quan ha pogut a les propostes amb vocació de pacte de Junqueras. Per la seva banda, el català republicà ha evitat el to agre dels seus quan es referia a Convergència. Al contrari, Junqueras ha obert ponts que caldria que alguns membres de l'executiva d'ERC en prenguessin nota.
Els resultats han fet justícia a aquesta bona entesa entre els dos candidats. Sense obtenir un resultat espectacular, el candidat de CiU, Ramon Tremosa, ha millorat els resultats del renegat Guardans i ha pujat cinc punts a Catalunya, confirmant que la federació està en condicions d'obtenir un molt bon resultat a les eleccions catalanes de l'any que ve. Tremosa ha complert amb el que s'esperava i deixa Artur Mas a la pole position de la que serà una llarga precampanya. CiU camina amb pas ferm i molt malament haurien d'anar les coses perquè a finals de l'any que ve Artur Mas no canviés el seu despatx a Còrsega per un de més gran a Palau.
Més justet ha estat el resultat d'Esquerra. Sense cap mena de dubte el partit ha pagat el desgast cada vegada més evident del pacte tripartit i els seus problemes internes. Si ve el temut efecte Carretero no ha acabat sent tan devastador, resultats com el de les comarques gironines són un avís seriós a la direcció del partit. La imatge centrada de Junqueras ha aconseguit aguantar el cop i salvar els mobles, però Joan Puigcercós ha de prendre bona nota de la situació d'Esquerra i convertir el resultat de les europees en el punt d'inflexió que necessita el partit. Ara ja no només s'hi juga el seu lideratge, sinó les seves aspiracions a ser decisiu per tornar a formar govern.
