Una oferta de diàleg formulada per Joan Puigcercós a CiU ha servit per constatar una vegada més que l'acostament entre les dues principals forces del nacionalisme català continua sent ara com ara gairebé utòpic. La resposta de la federació nacionalista ha estat no donar cap mena de credibilitat a l'oferta i emmarcar-la dins l'àmbit de l'estratègia preelectoral dels republicans. El to irònic utilitzat per Felip Puig a l'hora de contestar ha irritat la cúpula d'ERC, que a la vegada s'hi ha tornat insistint en el presumpte finançament irregular de la federació nacionalista.

El resultat és un nou desencontre que només fa que certificar les males relacions que encara hi ha entre ambdues formacions i demostra que la ferida oberta per la decisió d'ERC d'apostar per fer govern amb el PSC en dues ocasions encara no està tancada. Ara CiU se sent forta perquè totes les enquestes li van a favor, mentre que els republicans pateixen el desgast de set anys de govern. Per això creuen que obrir ara converses amb Puigcercós només serviria per a donar oxigen als republicans i regalar-los de nou una imatge d'equidistància que els convergents no es creuen, convençuts que si l'aritmètica ho fes possible, ERC optaria per un tercer tripartit.

Tot i aquest avantatge, les enquestes no deixen clar si CiU podrà arribar a la majoria absoluta, una hipòtesi que sembla difícil d'aconseguir, amb la qual cosa necessitarà aliances per poder governar. Si el resultat és prou ampli i li falten pocs escons per arribar als 68 de la majoria absoluta, segurament fent una política de pactes de geometria variable en tindrà prou per anar governant, però si es quedés lluny d'aquesta xifra, aleshores potser necessitaria un soci estable. En aquest escenari, la hipòtesi del pacte amb ERC continua sent llunyana, vist com estan les relacions entre les dues formacions, i ara com ara no s'ha de descartar una entesa amb el PP o amb el PSC.