El PP ha tocat la corneta i al PSOE li ha faltat temps per seguir-lo. L'acord en l'avantprojecte de llei d'Educació que el Parlament va aprovar la setmana passada derivarà de ben segur en una nova guerra de la llengua.
No havien passat ni dos minuts de l'acord a la ponència parlamentària -amb el suport dels grups de CiU, PSC i ERC- que la dreta espanyola ja tornava a brandar les espases contra l'autonomia educativa de Catalunya.
Cal fer memòria, però, i ser conscients que la guerra per la tercera hora de castellà no és patrimoni de la dreta espanyola. De fet, aquesta tercera hora és hereva d'una de les lleis d'educació aprovades pel PSOE de Felipe González. Corrien principis dels 90 i gràcies a què Pujol, en part es va fer l'orni, i que González tenia altres problemes, la reforma no va provocar cap canvi significatiu en els programes escolars de les escoles catalanes. Curiosament, un altre govern del PSOE, el de Rodríguez Zapatero, és qui va posar les bases perquè Catalunya hagués de complir aquella llei aprovada a l'època de González. Va ser la ministra Mercedes Cabrera la que va tirar endavant una llei molt agressiva contra el sistema educatiu català...
Sense el soroll del bombo i els platerets de la dreta mediàtica espanyola -Cope, El Mundo, Razón i ABC- la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va ser igual de contundent en el seu conegut off the record' que cada divendres fa amb els periodistes que assisteixen a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Tot i parlar de diàleg, De la Vega va assegurar que el govern reaccionarà a amb contundència i, si convé, podria recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional. La mandatària espanyola va acusar al PSC, a més, de fer el joc a Esquerra i deixar-se endur per consolidar la immersió lingüística.
Amb els partits espanyols amb les espases enlaire, l'única manera de fer-hi front és la unitat. Si Espanya toca la corneta, Catalunya ha de tocar a sometent. No pot ser que el conseller Maragall sigui la única veu del PSC que defensi la llei. Només ERC i CiU han defensat desacomplexadament el text aprovat al Parlament i han respost amb contundència a les agressions de PP i PSOE. El PSC ha preferit evitar un nou conflicte amb el PSOE i esperar esdeveniments. Tampoc s'entén massa la posició d'Iniciativa, que malgrat estar en desacord amb una part de la llei l'hauria de defensar dels atacs que rep.
