Ara toca intentar-ho. Sembla que CiU i el PSC, Artur Mas i José Montilla, volen reformar la llei electoral per fer front a la desafecció política que els darrers casos de corrupció, que han colpejat amb diversa intensitat a les dues grans formacions polítiques catalanes, ha accentuat. Després d'anys de bloqueig i de no parar atenció a un assumpte que es considerava impossible, ara diuen que s'hi volen posar. Començaran a treballar el dia 20 de novembre, tal i com estava previst, però les posicions en que estaven enrocats els uns i els altres segueixen inamovibles.
Són una innocent minoria els qui, al Parlament, aquesta setmana defensaven en privat que es pogués arribar, a menys d'un any de les eleccions, a un acord que necessita del vist-i-plau de dues terceres parts de la cambra. La ponderació territorial de vot i el criteri de proporcionalitat segueixen separant a uns i altres malgrat els seus intents de recuperar el crèdit. Tampoc els ajuda que el jutge Baltasar Garzón i la Guàrdia Civil segueixin estirant del fil del cas Pretòria, una investigació que, segons algunes fonts, podria ser només a les beceroles. Al Parlament Mas i Montilla van treure del calaix el sistema electoral alemany (de doble llista) per poder exhibir davant l'opinió pública quelcom similar a un punt de trobada.
Els qui respiren satisfets, malgrat el poc protagonisme que escenes com les de dimecres als passadissos de la cambra els reserva, són els d'Esquerra i ICV. Uns i altres portaven anys i panys clamant per la reforma de la llei electoral (els republicans des de la conselleria de Governació) o proposant mesures de transparència i lluita contra la corrupció urbanística com les que el Govern va proposar dimarts i que Artur Mas està disposat a pactar. Allò que fa unes setmanes era del tot impossible i rebia sempre un no rotund de socialistes i convergents ara és una realitat.
Segurament el cas més paradigmàtic és el de l'Oficina Antifrau. Els socialistes no volien atorgar-li capacitat de control sobre els ajuntaments i els convergents eren directament contraris a la seva posada en marxa amb l'argument que no hi ha espai a l'arquitectura institucional catalana per una institució que, asseguren, es limitarà només a la cacera de bruixes i a ser una oficina de col·locació d'ERC, la formació política que l'ha impulsat. Però l'OAC, que dirigeix el fiscal David Martínez Madero, és a punt de posar-se a treballar i ho farà amb un reglament que, en l'actual conjuntura, ni CiU ni el PSC s'han atrevit a esmenar de forma significativa.
