Després de les eleccions del 28-N, s'ha estès entre l'independentisme una considerable dosi de pessimisme, que no es correspon ni als resultats ni a la realitat. Hi ha tants independentistes ara com abans de les eleccions.

Potser venim d'un període on s'han inflat massa globus, s'han creat massa paradisos internàutics que després no es corresponien amb la realitat i han sorgit excessius profetes de la independència que a l'hora de la veritat s'ha demostrat que només eren xerraires de fira. La independència és una cosa massa seriosa com per deixar-la en mans de pallassos o d'aprenents de polític.

No han passat ni quinze dies de les eleccions que ja tornem a tenir un nou brot verd sobiranista, amb el resultat sorpresa del referèndum de la Barceloneta, que va superar el 20 per cent de la participació, per damunt de la trista consulta de la Diagonal. Això dóna ales per fer la consulta a tot Barcelona el 10 d'abril de l'any que ve amb prou dignitat. En aquest sentit, el treball dels voluntaris i de gent com l'Alfred Bosch ha estat exemplar. Esperem que ara la proximitat de les municipals no embruti de partidisme la iniciativa.

La sacsejada del 28-N hauria de servir per distingir el gra de la palla. A la independència s'hi avança picant pedra, no cavalcant en cavalls de luxe ni fent focs d'artifici. El que li falta a l'independentisme són polítics i li sobren telepredicadors. Cal deixar de banda personalismes i consensuar una estratègia conjunta, seriosa i realista entre aquells que de veritat desitgen avançar cap a la plena sobirania. I excloure aquells que amb l'excusa de la sobirania només busquen protagonisme mediàtic.