Si després del vodevil al que estem assistint perquè ens paguin els 1450 milions del Fons de Compensació queda algú a Catalunya que dubta de la necessitat de tenir un sistema de finançament equivalent al concert econòmic, serà per ignorància o mala fe. En plena crisi econòmica, la Generalitat no pot estar malbaratant els seus esforços pidolant a Madrid perquè ens pagui el que preveu l'Estatut, o que s'interpreta del que diu l'Estatut, perquè com que va quedar tant mutilat, tampoc queda clara l'obligació del govern espanyol de pagar. Aquí cadascú l'interpreta d'acord amb els seus interessos electorals: la Generalitat en fa cavall de batalla perquè s'acosten les eleccions del 22 de maig i l'interessa presentar els socialistes com uns insolvents i el govern Zapatero no paga perquè així ningú li pot dir que cedeix al xantatge dels catalans. I entremig queda el PSC, que es debat entre la lleialtat a la Generalitat i els seus vincles amb el socialisme espanyol, fent un joc d'equilibris que ningú entén i que el va desgastant electoralment poc a poc.

No cal ser un expert en finançament autonòmic per veure que l'única sortida és la del concert econòmic. Els propers dies es posarà en marxa la comissió parlamentària impulsada per ERC i amb el suport de CiU que ha de proposar el model de concert català, que no pot ser legalment igual que el basc però que fiscalment ha de tenir els mateixos resultats. Del PP no cal esperar-ne res més que una actitud obstruccionista en aquesta comissió, però seria bo que el PSC s'hi aboqués, demostrant que la seva prioritat és Catalunya, un cop el govern de Zapatero ha evidenciat que l'única lleialtat que coneix és la del PSOE i la d'Espanya. Un concert econòmic no trauria automàticament Catalunya de la crisi, però hi ajudaria molt, i això el PSC no hi pot estar en contra, a no ser que vulgui immolar-se definitivament com a partit catalanista.