El líder de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha aconseguit que la seva agenda política s'imposi a Vic. La decisió de l'Ajuntament, que encara no és ferma -menys després dels dubtes sobre la seva legalitat que, pressionats per les seves direccions nacionals i els partits, mostren els regidors del PSC i ERC-, no ha fet més que carregar-lo d'arguments davant uns grups polítics que, amb l'argument de no donar-li més corda, han cedit. Fa un any, quan ell va demanar que deixessin fora del padró els immigrants sense papers li van dir que no. Però ara l'alcalde d'Unió, Josep Maria Vila d'Abadal, s'ha fet enrere.
La Generalitat ha adoptat una actitud molt moderada a l'espera que l'Ajuntament reculi i es conformarà amb el que el consell executiu aprovi la setmana vinent un recordatori de l'obligació d'empadronar per part de tots els ajuntaments d'acord amb la llei de bases de règim local. Al Govern hi ha una evident preocupació per l'actitud de PSC i ERC a Vic, que res té a veure amb l'esperit del Pacte Nacional per la Immigració que fa poc més d'un any que es va signar -també amb suport de CiU- sota el lideratge de la consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila. Aquell pacte, que permet encara presentar Catalunya com a model de consens i integració en un assumpte clau, reclamava fins i tot el dret a vots dels immigrants extracomunitari a les eleccions municipals, un assumpte al que l'Estat, ara tant visceral en la seva crítica a Vic, es nega obertament.
Els partits de tradició democràtica no semblen, per ara, capaços de desactivar el fenomen Anglada, que ja és imitat per alguns grups municipals del PP (com el de Badalona) i que es podria inocular a altres poblacions catalanes o, si no s'atura, tenir un cert impacte a les eleccions autonòmiques d'enguany.
La Plataforma per Catalunya pot captar vots de PSC, CiU i el PP i per això preocupa a tots, que de forma discreta busquen estratègies eficaces per parar els peus a la seva formació i al que representa, la xenofòbia, un mal que ja s'ha fet extensiu a altres països europeus amb formacions del mateix tipus.
