El sector catalanista del PSC és una flama que s'encén i s'apaga capritxosament. Les declaracions del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i el seu posterior article a La Vanguardia no són fruit d'una estratègia premeditada, sinó d'una reacció d'aquest sector que es produeix de tant en tant sense que ningú sàpiga explicar per què. Un no sap mai si estem davant del cant del cigne d'un sector que ha perdut tot el poder al carrer Nicaragua o del principi d'una reacció perquè el PSC torni a recuperar els principis lògics del catalanisme a què ha renunciat des que Zapatero va entrar a la Moncloa.
En tot cas, les paraules del conseller Maragall han estat molt més dures que les que en altres ocasions havien pronunciat els altres consellers del sector, com Antoni Castells o Montserrat Tura. Mai ningú, fora dels crítics d'Esquerra Republicana, havia qüestionat tant el tripartit des de dins. I és que Maragall posava el dit al bell mig de la nafra assegurant que el govern de coalició "no té un projecte integral de país". I és cert perquè en sis anys no hi ha hagut un lideratge prou fort per escriure un relat que cohesionés l'equip de govern i convencés a propis i estranys que aquest no és un govern per fer contents el milió i mig de catalans que el van votar, sinó que és un executiu que governa per set milions de persones.
No és cap secret que tant Castells com Maragall se sentirien molt millor amb una coalició amb Convergència i Unió, que no pas amb Iniciativa o Esquerra. Només cal anar a l'hemeroteca i veure cap on ha enfocat les polítiques del departament, tant en el Pacte Nacional per a l'Educació com en les propostes de reforma educativa. Totes enfocades a un consens amb CiU i que han enrarit les relacions amb ICV. Igualment, Antoni Castells, -exceptuant l'acord de finançament- segurament ha recollit més elogis de la seva gestió per part d'Artur Mas que no pas de membres d'ICV o ERC.
Veurem què decideix finalment el president Montilla més enllà de la bronca que hi hagi pogut haver a l'executiva del PSC. Que Esquerra i ICV es rebotin per segons quines decisions és, fins a cert punt, lògic. Ara bé, que un conseller del pes de Maragall -germà d'un expresident- qüestioni els fonaments del tripartit és una cosa que Montilla ha de resoldre com a president de la Generalitat i no com primer secretari socialista.
