Passen els dies, els mesos i els anys i el finançament segueix encallat. I els resultats de les europees encara emboliquen més la troca. El PSOE ha perdut les primeres eleccions d'àmbit estatal des que Rodríguez
Zapatero va accedir el 2004 a la Moncloa i no té cap més opció que consensuar amb el PP el nou sistema de finançament autonòmic. No és que el pacte PP-PSOE pugui alterar gaire el resultat final de la negociació. Ni abans Pedro Solbes ni ara Elena Salgado han estat partidaris del model que proposa l'Estatut. Però sí que un pacte entre els dos partits estatals fa molt menys digerible l'acord per al PSC. I també, és clar, per ERC.
L'escenari actual, doncs, tampoc beneficia la cohesió interna del tripartit. Al problema de trobar una solució al finançament s'hi afegeixen els mals resultats conjunts dels tres partits que formen govern a les eleccions europees. El PSC està ara mateix lligat de peus i mans. Sap de bona font que la sentència del Constitucional serà contrària a l'Estatut i, com que sempre ha defensat que acceptarà la sentència de l'alt tribunal, no li quedarà més remei que dir que sí al sistema que acabi proposant Salgado.
Sembla descartat ja absolutament que el PSC sigui capaç de trencar amb el PSOE i dir que no al nou model de finançament. Res fa indicar que en els pròxims tres mesos el PSC s'atreveixi a fer allò que no ha estat capaç de fer en tres anys de votacions al Congrés de Diputats. El trencament tindria unes conseqüències electorals imprevistes tant en el mapa espanyol com en el català.
Però el PSC no és l'únic jugador del tauler amb problemes. En tot el procés de finançament Esquerra es juga tornar a ser força decisiva en els pròxims anys. Si Joan Puigcercós vol conservar aquesta posició abans de les eleccions haurà de jugar molt bé les poques cartes que li queden. D'entrada sembla clar que ERC s'oposarà al sistema de finançament, però això no li garanteix sortir indemne del segon tripartit.
De fet, la qüestió crítica és precisament la sortida o no del govern. D'arguments n'hi ha en els dos sentits. Però facin el que facin els dirigents d'Esquerra hauran d'explicar-ho molt bé. No poden cometre els mateixos errors que l'anterior sortida de govern. En aquesta ocasió, però, compten amb un argument molt potent si es dóna el cas. La deslleialtat dels socialistes en acceptar un acord de finançament per sota dels principis de l'Estatut.
