La crisi econòmica i la debilitat del lideratge de José Luís Rodríguez Zapatero estan tornant a situar Josep Antoni Duran i Lleida al centre de la vida política espanyola. El líder d'Unió sembla tornar a estar en plena forma i ha aconseguit que l'agenda de l'estabilitat pivoti al voltant de CiU. Ara ha aconseguit que el govern espanyol tramiti com a projecte de llei i no només com a decret la reforma laboral, amb la qual cosa s'obre un període de negociació en el qual tornarà a tenir protagonisme, perquè el PSOE cada dia sembla més interessant a arribar a acords amb CiU, en detriment dels seus hipotètics socis d'esquerres, ERC i ICV, que en temes socioeconòmics cada dia estan més lluny dels socialistes. A republicans i ecosocialistes se'ls fa molt difícil avalar les retallades de l'estat del benestar que està impulsant l'executiu de Zapatero, perquè no són ben vistes pel seu electorat, però la visió de CiU és diferent, ja que considera necessàries les mesures per reactivar l'economia i crear riquesa.

Els cops de volant que ha fet el govern espanyol i sobretot el seu president a l'hora d'afrontar la crisi fan que la figura de Duran hagi guanyat actius, tant a nivell polític com entre sectors empresarials. Tot i que sempre que es parla del protagonisme de Duran en política espanyola, apareix la possibilitat d'ocupar un ministeri, aquesta opció sembla completament descartada pels dirigents de CiU, que volen limitar el seu suport a sortir de la crisi i prou, perquè consideren Zapatero un líder amortitzat, sense recorregut polític de futur.

En el fons, darrera aquesta política de suports puntuals també hi ha l'interès per part de la federació nacionalista d'evitar a qualsevol preu unes eleccions anticipades a Espanya. Si finalment Zapatero es veiés obligat a convocar-les, per falta de suports parlamentaris, molt probablement coincidirien amb les del Parlament de Catalunya, previstes per la tardor, i aquest és un escenari que CiU vol evitar perquè beneficiaria els socialistes catalans.