Les cartes ja són totes sobre la taula. La conferència nacional d'ERC que dissabte se celebrarà al Palau de Congressos de Barcelona marcarà per bé o per mal el futur del partit i la política catalana. Conscients de la transcendència de l'esdeveniment, l'aparell del partit s'ha preparat a consciència. La feina fosca del vicesecretari general, Xavier Vendrell, sembla que està donant resultats i el nerviosisme que fa unes setmanes hi havia a la direcció -sobretot en el sector Puigcercós- s'ha transformat ara en un optimisme moderat.
I és que en les últimes setmanes Vendrell ha redoblat la pressió sobre tots els militants que tenen càrrec a les diferents administracions i als quadres de confiança perquè assisteixin a la conferència i avalin l'actual estratègia del partit. S'espera una xifra rècord d'assistents, uns 2.700, més d'una quarta part de la militància d'Esquerra, que actualment és de 10.400 persones. Per fer-nos una idea al Congrés de Lleida del 2004, l'últim del partit republicà, hi van assistir unes 2.000 persones, tot i que en aquell moment hi havia uns 8.000 militants.
Per tant, doncs, sembla que aquest optimisme moderat de la direcció està avalat pels treballs de lampisteria. Un feina que no impedirà que els dos grups de crítics: el Reagrupament.cat de Joan Carretero i l'Esquerra Independentista d'Uriel Bertran mostrin la seva força o, més ben dit, el seu potencial futur. Les previsions amb què treballa la direcció del partit és que la xifra de dissidents no arribi al 25% dels assistents a la conferència. Una xifra baixa per considerar-lo un daltabaix, però sí un seriós toc d'atenció a determinades línies estratègiques empreses per la direcció en l'últim any i mig.
Amb tot, també caldrà comprovar quines són les propostes alternatives de Bertran i Carretero. Si agradaran, tant com diuen els seus ponents, als electors o si, a ultima hora, hi podrà haver algun tipus d'acord per segellar la fractura. Però aquest últim punt és impossible en el cas del Reagrupament.cat i molt poc probable en el corrent que lidera Bertran. Tot i això no sembla massa probable que s'admetin canvis significatius en la ponència redactada per Joan Ridao.
Però ni que sigui amb un 20% de la militància en contra, un resultat així seria una seriosa advertència per la direcció a mig i llarg termini. No s'ha de menysprear que d'aquí a només cinc mesos hi ha unes eleccions generals i a la majoria d'enquestes pronostiquen un nou pas enrere del partit. Tot plegat amb un congrés a l'estiu o la tardor que es presenta calent per la batalla per al lideratge del partit entre Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira. Tot plegat un full de ruta amb múltiples tensions, però a ERC ja tenen la mà trencada a navegar contra vent i marea.
