Explicàvem fa uns dies que l'operació Pretòria feia tuf de gran operació d'Estat. Que més enllà de la necessitat de portar els que han comès delictes a judici, el cop va ser més mediàtic que judicial. Allò va ser un primer capítol d'una història que es preveu llarga ja que almenys durarà fins a les pròximes eleccions al Parlament.
Ahir va ser el PP el qui va posar les primeres frases del segon capítol. I és que Mariano Rajoy va insinuar que hi haurà un acostament entre PP i PSC, imitant la fórmula basca. s cert que, de seguida, els socialistes catalans se'n van desmarcar, però la música de fons que sona des de Madrid va en aquesta direcció. I, de fet, hi ha sectors del PSC que, tips dels pactes amb ERC o ICV, no veurien pas amb mals ulls un acostament al PP.
Potser el president Montilla hauria d'haver anat més en compte quan, just després del descavalcament del PNB d'Ajuria Enea, es reunís amb la líder del PP a Catalunya, Alícia Sànchez-Camacho. Hi ha amistats perilloses i amistats que fan por. I mai com en aquest moment, les direccions del PSOE i el PP havien estan tan a prop en política autonòmica. Amb el temps Rajoy ha canviat els radicals postulats d'Aznar per un regionalisme tebi molt del gust de Zapatero. s clar que aquí també ens podríem preguntar què feia Ridao la setmana passada al Congrés de Diputats defensant vehementment la LOFCA de Zapatero.
Però en qualsevol cas, l'acostament entre PP i PSOE i, sobretot PSC, és negatiu per Catalunya. A les portes de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, l'amenaça d'un pacte entre els dos grans partits estatals no fa presagiar res de bo. Cal exigir, doncs, claredat al PSC davant les renovades postures centralitzadores del PSOE i l'intent d'acostament a la basca de Sánchez-Camacho.
Al Euskadi ja és poc justificable un pacte PP-PSOE per fer fora els nacionalistes del poder, però a Catalunya un pacte d'aquestes característiques seria una aberració política. s clar que també és responsabilitat dels nostres partits nacionalistes que això no succeeixi. S'entendran Esquerra i CiU davant de l'amenaça d'un front espanyolista?
