Poques sorpreses ens esperen el 28-N. El guanyador està decidit des de fa mesos, segons assenyalen totes les enquestes i l'únic dubte està en si el candidat de CiU, Artur Mas, obtindrà o no majoria absoluta. Per tant, el debat electoral, que està sent molt i molt fluix fins ara, no se situa entre continuïtat o canvi, entre tripartit o Mas, sinó com CiU podrà governar. O bé amb les mans lliures, si s'apropa a la majoria absoluta, o bé collat per una altra força política, si el seu resultat es manté lluny dels 68 escons.
Per això és important qui quedarà en tercer lloc, una posició que es disputen ERC -actual titular, i el PP -aspirant-. No és el mateix un govern de CiU falcat pels independentistes, com ha advertit Joan Puigcercós, que un de pressionat pel PP, que afebliria molt les posicions sobiranistes que hi pugui haver a Convergència i a més, congelaria qualsevol avenç com a país. Alícia Sànchez-Camacho ja ha advertit que si el seu partit ha de recolzar el govern, ho faria des de dins, no com a suport parlamentari.
La majoria de la direcció de CDC descarta de ple qualsevol acord amb el PP, vist el desgast electoral que fa provocar el 2003, però a Unió la unanimitat no és total i hi podria haver pressions. Només cal llegir la gran quantitat d'articles que s'han escrit els darrers mesos lloant el pacte del Majèstic, escrit per intel·lectuals pròxims a la federació nacionalista.
En clau de país, la victòria nacionalista està garantida, però no està garantida poder exercir una política nacionalista. Això dependrà de l'aritmètica parlamentària i només hi haurà avenços en la construcció nacional si es barra el pas al PP.
