Embolica que fa fort. El PSC ja no vol el tripartit. L'hàbil secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ja ho va dir fa unes setmanes i ho ha tornat a repetir en una entrevista a l'AVUI: "volem governar sols". Per si
algú li quedava algun dubte el debat al PSC no només està tancat sinó que, almenys oficialment, la direcció del partit s'apunta a les tesis d'Ernest Maragall. No hi haurà tripartit 3.0, doncs.
Probablement la diferència entre Maragall i Zaragoza és que mentre el primer defensa que no hi pot haver tripartit per convicció, el segon ho defensa des del coneixement de les enquestes. I és que en realitat, si Zaragoza es posiciona d'una manera implícita en contra d'un nou tripartit és perquè té coll avall que la pròxima tardor no arribaran als 68 diputats necessaris per tornar investir José Montilla com a president de la Generalitat.
s molt difícil parlar d'escenaris postelectorals a hores d'ara, però un govern del PSC en solitari, comptant que ara té 37 diputats, sembla impossible. De piruetes electorals n'hem vist moltes els darrers anys, però que acabi governant en solitari el segon partit d'una cambra no passa enlloc del món.
Per tant, si es compleixen els resultats que pronostiquen les eleccions -i sempre que l'entrada en escena de Laporta no alteri el mapa- el PSC només tindrà dues opcions si no vol tripartit: la sociovergència o el pacte a la basca. Ara per ara, el segon sembla descartat perquè reproduir l'escenari d'Euskadi a Catalunya seria un suïcidi per al PSC. El primer escenari, en canvi, és més plausible i és on, segurament sense voler, coincideixen els discursos dels dos sectors del PSC.
A excepció de l'entorn de més confiança del president Montilla, que sap que el president difícilment podria sobreviure a una coalició CiU-PSC, molts dels membres de l'executiva del carrer Nicaragua cada cop veuen amb millors ulls aquesta opció.
El sector catalanista, representat per Antoni Castells i Ernest Maragall, ho veu com una possibilitat coherent que permetria donar continuïtat a algunes de les reformes engegades com la llei d'Educació o prendre determinades decisions a nivell econòmic difícils de portar a terme amb Iniciativa al govern. I els sectors més pròxims al PSOE veurien el pacte com una manera de donar oxigen a un Rodríguez Zapatero que si molt no canvien les coses no es tornarà a menjar els torrons a la Moncloa.
