No se li pot retreure a Artur Mas la sinceritat amb què està actuant en aquesta precampanya en el debat sobiranista. Si arriba a governar, difícilment ningú li podrà retreure que prometia una cosa abans d'arribar a la Generalitat i després en fa un altre. Quan encara falten mesos per arribar a les eleccions ja ha deixat molt clar que no pensa convocar un referèndum d'autodeterminació per a la propera legislatura amb l'argument que Catalunya no està prou "madura" com perquè guanyi el sí. A tot el que està disposat a fer el líder de CiU són consultes en temes que hi hagi "més consens", com serien, segons el seu punt de vista, el concert econòmic o les infraestructures.
s una aposta legítima per una formació que no es defineix com a independentista però que, com a força majoritària del catalanisme, aspira a atraure també vot sobiranista i gran part les seves bases comparteixen aquest objectiu. A les pròximes eleccions hi haurà una pugna per aquest vot que se'l disputaran bàsicament CiU i ERC, a més d'una tercera opció al voltant de Joan Laporta, si finalment decideix presentar-se.
Els posicionaments de Mas dels últims dies allunyen CiU d'aquesta pugna i regalen espai a ERC per retrobar-se amb aquest electorat, tot i que el desgast sofert pels republicans en els dos tripartits també els està passant factura. Caldrà esperar a veure què fa Laporta per saber quins jugadors acaben per voler entrar al partit del sobiranisme, però de moment Mas sembla que no vulgui sortir a jugar-lo. Potser considera que ja el té guanyat, però és arriscat, perquè no està sol al camp. O potser creu que si se'l veu massa amb l'equip sobiranista, aleshores perdrà vots cap a l'equip del PSC, que li disputa la centralitat acusant-lo dia sí dia també de radical. En tot cas, és una aposta arriscada perquè no se sap amb quins dels dos equips pot marcar més gols.
