El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha inaugurat aquesta setmana a Nova York la quarta "ambaixada" de la Generalitat a l'exterior. Com no podia ser d'altra manera el vicepresident ha rebut acusacions per malgastar' els diners dels catalans en un moment, el de la forta crisi econòmica que patim, poc oportú. Els de sempre han fet les crítiques de sempre sense tenir en compte que Catalunya, entesa per una àmplia majoria dels seus ciutadans com una nació, vol exercir el seu dret a projectar-se al món com a tal.
Caldrà, però, que Carod-Rovira i els responsables de la política exterior catalana al seu departament dotin aquestes "ambaixades" de sentit i contingut i que, amb celeritat, simplifiquin i facin més operativa l'estructura exterior de la Generalitat integrant-hi les oficines del COPCA o l'Institut Ramon Llull, cosa que no hauria de ser difícil atès que és ERC qui coordina aquestes àrees de govern. En un moment de crisi, quan es tracta de captar inversió i projectes de l'exterior, la presència catalana als principals nuclis de decisió mundial, per la que els governs de Jordi Pujol mai van apostar amb convicció més enllà de la promoció de la figura del president, és estratègica, més davant la ineficàcia de la xarxa consular espanyola.
Els qui actuen amb una mentalitat espanyolista o sucursalista menyspreant l'autogovern mentre qüestionen o miren amb lupa qualsevol despesa a la que en el cas espanyol ni paren atenció, no valoren la projecció exterior i s'entretenen en discutir qüestions anecdòtiques com ara la ubicació de la delegació, que és al mateix edifici que a la del govern quebequès. En tot cas, Carod ha de demostrar la validesa de les delegacions. El seu entorn polític és conscient però de la necessitat que no torni a cometre errors com el de situar el seu germà Apel·les, un jurista sense bagatge internacional, a l'oficina de París.
Aquesta setmana, però, el PP ha estat moderat en les seves crítiques a Carod i a la política exterior catalana, que és compartida pels seus socis de govern. Els populars denunciaven, tot sovint, que el Govern català s'extralimita en les seves competències i es preguntaven perquè carai un executiu "regional" s'ha de gastar els diners d'aquesta manera. Han callat potser perquè els dispendis de la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en una matussera xarxa de contra vigilància a l'estil Mortadelo i Filemón per controlar els seus rivals polítics de dins i fora del PP no els permet massa alegries. I això que la comunitat de Madrid no té ni policia autonòmica ni cap mena de competència en matèria de seguretat ciutadana.
