Per molt agitades que estiguin les aigües del catalanisme, Esquerra ho té difícil per endur-se un bon peix al sarró aquesta tardor. Les contradiccions del partit republicà estan passant-li factura a Puigcercós per a les eleccions. Tot i que és la primera vegada que es presenta com a cap de cartell en unes catalanes, el cert és que la imatge de Joan Puigcercós està associada al tripartit i a les contradiccions inherents a un pacte contranatura entre independentistes i un partit que mai ha sabut deslligar-se del PSOE.

Els estrategs del carrer Calàbria saben que la imatge que projecta Joan Puigcercós no és la d'un candidat nou amb un projecte nou, sinó un polític que demana una segona (o tercera) oportunitat per ell i el seu partit. Només així s'entén que per primera vegada digui explícitament que no hi haurà tercer tripartit, ni tan sols si les tres parts sumen més de 68 diputats.

Puigcercós viu en una contradicció permanent. Ha de defensar les actuacions d'ERC els darrers set anys i, a més, ha de prometre que no tornarà a actuar com en les dues anteriors legislatures. Si ja era difícil justificar el segon tripartit amb l'argument que calia catalanitzar el PSC, encara serà més difícil donar un missatge clar i creïble de cara a les properes eleccions. s veritat que ningú dubta que ERC és un partit de principis independentistes i que aquest és el seu objectiu final, però en set anys han fet molts moviments contravenint aquests principis, cosa que els ha comportat més d'una crisi interna.

I analitzant l'electorat potencial d'ERC hi ha un segon problema molt lligat a l'anterior. Es tracta de la credibilitat del missatge. Dóna la sensació que els republicans han trigat massa a donar per finiquitat el tripartit. I només l'han donat per acabat quan han vist que la suma d'escons entre PSC, ICV i ERC no donava per governar. Si alguna bona cosa havia tingut ERC fins el 2003 és que anava per davant de la majoria de la societat. Ara, després de la manifestació del 10-J, això ja no és així. I Puigcercós haurà de córrer molt per atrapar la majoria sobiranista.