Totes les enquestes coincideixen a situar CiU com la gran guanyadora de les eleccions, a les portes d'una majoria absoluta, mentre que el PSC i ERC baixarien de forma ostensible i en canvi, el PP i ICV aguanten posicions o fins i tot les podien millorar. Aquestes perspectives demoscòpiques contrasten amb el suposat ascens de l'independentisme, també demostrat a les enquestes, però que ara com ara no es transforma en nombre d'escons.
s cert que hi ha una part de l'electorat independentista que ja ha oblidat el pacte Mas-Zapatero per retallar l'Estatut i que prefereix com a mal menor el líder de CiU abans que tornar a veure Montilla com a president de la Generalitat. Però la resta se'l reparteixen ERC, i les formacions Solidaritat Independentista i Reagrupament, que se situen a la frontera de l'extraparlamentarisme.
Les dues formacions han comès un error estratègic irreparable en no ser capaces d'arribar a un acord per anar juntes a les eleccions, perquè això dificulta la seva entrada al Parlament. Segurament qui pagarà més car aquest error serà la formació de Joan Carretero, que per ara sembla gaudir de menys suports davant la força mediàtica de Joan Laporta. Però l'exemple més clar d'aquest error es visualitza a la circumscripció de Girona, on el candidat de SI, Toni Strubell, s'enfronta amb Carretero. El més probable a hores d'ara és que la divisió de vots deixi fora d'aquesta circumscripció a les dues formacions, amb la qual cosa converteix automàticament ERC en el vot útil de l'independentisme. I el que passa a Girona és traslladable al conjunt de Catalunya perquè sinó, l'independentisme corre el risc de perdre força al Parlament, just quan hi ha més sobiranisme sociològic que mai. I això seria culpa de la dispersió del vot independentista.
