s dissabte i passen pocs minuts de les nou del matí. A Euskadi, el lehendakari Ibarretxe reuneix el gabinet de crisi a causa del temporal. La tarda abans, el departament d'Interior basc ja havia engegat la fase d'emergència. A Catalunya aquesta fase no es va activar fins passats dos quarts d'una de la tarda. Només llavors es va reunir el comitè de crisi del govern català. El presidia Joan Saura.


No és intenció d'aquesta columna comprar les conseqüències del temporal a un i altre lloc. Sí, en canvi, analitzar el comportament i la gestió de la situació que en va fer el govern. Ens trobem davant la tercera crisi d'un mes, el gener, que no passarà a la història com el millor del tripartit. I en el centre de totes les polèmiques del mes hi brilla la presència del conseller d'Interior, Joan Saura.


D'entrada, cal dir que malgrat li pugui tocar pel càrrec que té, per al bé de la credibilitat i la bona comunicació del govern no és el millor col·locar al capdavant de la crisi un conseller que ha patit dos grans reversos en poc més de quinze dies. Per a amplis sectors de la població l'autoritat del conseller Saura està, com a mínim, en discussió. La crisi de la ventada li arriba just després de l'aplicació d'una mesura tant impopular com la velocitat variable limitada només a 80 km/h i després de la manifestació en contra de l'Estat d'Israel.


El problema, però, va més enllà de Joan Saura. A Euskadi, sense les conseqüències que va tenir el temporal a Catalunya, va ser el lehendakari qui es va posar al capdavant de les actuacions del govern. s en moments de crisi quan el govern ha de posar les seves cares més creïbles al capdavant de la situació. s veritat que el president es va desplaçar a Sant Boi de Llobregat per donar el condol a les famílies, però amb això no n'hi ha prou.


Per molt que depengui dels seus socis de govern, el president no pot amagar-se davant una crisi que ha devastat mitja comarca del Baix Llobregat i ha deixat sense llum fins a 150.000 abonats. Qui ha d'informar de tot plegat no és el director general de protecció civil, que ningú coneix i que no té cap experiència a fer rodes de premsa. La imatge d'un govern no pot ser la d'un tècnic, que hauria d'estar coordinant les emergències, sinó la d'un polític, sigui el president o algun conseller amb credibilitat tipus Nadal o Tura, a qui la gent conegui i confiï. Pitjor que una ventada és una crisi sense lideratge.