El canvi en la direcció de la precampanya electoral del PSC amb l'aterratge de Jaume Collboni ha coincidit amb un allunyament de les posicions catalanistes que en els últims anys havien mantingut els socialistes catalans. L'agressivitat amb que el PSC s'ha oposat a les consultes sobiranistes d'aquest cap de setmana ha sorprès a molts observadors, perquè suposa un canvi d'estratègia respecte a les primeres onades dels referèndums del 13 de desembre i del 28 de febrer, durant les quals es van limitar a expressar el seu respecte. Ara en canvi, els atacs a aquesta iniciativa cívica i democràtica han estat constants, tant en l'intent de boicotejar-les, negant-se a cedir locals per celebrar-les en aquells municipis on governa el PSC, com en els discursos, assegurant que són un camí sense sortida que perjudiquen la defensa de l'Estatut, entre d'altres arguments més que discutibles.

Aquest canvi de discurs ha arribat justament quan ha pres el timó de la precampanya electoral socialista Jaume Collboni, que va desplaçar a l'hàbil i intel·ligent secretari d'organització del partit, José Zaragoza, un dels homes clau per facilitar l'entesa del PSC amb ERC. Collboni és un home de Miquel Iceta, que prové de l'escola de la UGT. En la seva etapa en el sindicat que comanda Josep María Álvarez no va destacar precisament per apostar pel catalanisme dins el sindicat i ara sembla que vol reproduir els mateixos esquemes dins el PSC.

Si aquesta dinàmica es perpetua, és molt probable que amb l'avenç de la precampanya la tensió vagi a més, fins a punt de provocar un allunyament entre el PSC i ERC, fins ara socis durant dues legislatures al govern de la Generalitat, que podria dificultar una tercera reedició del tripartit. A més, les consultes han fet que republicans i nacionalistes de CiU tornin a trobar-se junts i si bé encara no es pot parlar de descongelació de relacions, sí que s'han produït acostaments, que a la llarga podrien acabar modificant el panorama de les aliances a Catalunya.