La legislatura catalana és en la seva fase final. I lluny d'enllestir els principals projectes pendents, com ara la llei de transició de Diputacions a Vegueries, el tripartit sembla condemnat a la tensió interna. Els nervis per la mala perspectiva a ERC s'afegeixen a la ferma decisió del PSC i de José Montilla de marcar distàncies amb els seus socis per disputar els espais més centrats a CiU i tenir alguna opció de retallar distàncies amb Artur Mas, que actualment sembla en condicions de superar amb escreix els 50 escons a la cambra catalana. Esquerra també se suma als socialistes a l'hora de distanciar-se dels ecosocialistes, que veuen satisfets com els seus socis els deixen una autopista electoral cada cop més ampla per la que transitar.
Aquesta setmana la polèmica pel cementiri nuclear a Ascó, que ha amenaçat amb crear una crisi de govern que el PSC ha impedit rectificant la seva estratègia de suport al MTC, o la petició de compareixences dels consellers Saura i Baltasar formulades pels socialistes a la comissió d'investigació del foc d'Horta de Sant Joan han tornat a projectar una imatge de manca de cohesió interna que, en un moment de desafecció política com el que va constatar la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, no ajuda gens a consolidar la coalició governamental.
Per a més inri, el líder d'ERC Joan Puigcercós ha deixat a entreveure avui que té molt poca predisposició a seguir governant amb els escosocialistes. No posa massa pegues a fer-ho amb el PSC, en canvi. El republicà opina ara que els problemes del govern i el seu partit els ocasiona més ICV que no pas haver fet Montilla president o la invisibilitat dels 25 diputats socialistes al Congrés. En aquest context el dimarts el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira va fer una crida dins al govern a preservar la cohesió i a un pacte de no agressió entre els socis que permeti un final de legislatura tranquil, basat en exhibir l'obra de govern més que no pas en mostrar les discrepàncies. Pero la seva demanda tindrà un eco escàs. Ni els partits que formen el Govern estan ara per això, ni la campanya de baix to i poc agressiva de CiU permet el tancament de files de l'esquerra que es va veure l'any 2006 malgrat l'abrupte final del Govern Maragall.
